Sala de premsa

Tocs de llum

Àngel Arcega García

Ja fa uns quants anys, que un laboratori analògic va regalar als seus clients, un calendari amb bodegons de càmeres antigues Kodak. Aquests bodegons van encantar al fotògraf Àngel Arcega i sempre havia tingut la il·lusió de fer uns bodegons com aquells, però li faltaven les càmeres per poder-los fer. No va ser fins l’any passat que les va poder trobar per internet. Era el moment de fer-se amb una petita col·lecció de càmeres i petits objectes per poder fer els bodegons que tenia pendents.

Aquests bodegons han estat la porta per animar-lo a fer nous tipus de bodegó a base d’objectes de vidre. Ara ja no compra mes càmeres, però sí que compra objectes de vidre amb encant. No s’havia dedicat mai al bodegó, no hi veia cap interès, però ara hi ha trobat una temàtica de la fotografia a la qual s’hi vol seguir dedicant amb il·lusió.

Inés Rubiales

Action pouring. El nou minimalisme

El pouring o fluïd líquid és una tècnica relativament innovadora que no és fàcil d’etiquetar perquè oscil·la entre l’art abstracte i el minimalista. Entre els seus precedents coneixem el dripping o goteig, una tècnica de meitats del sXX popularitzada per Jackson Pollock.

La pintura té vida pròpia, jo només tracto de deixar que aflori. (J.P)

La tècnica consisteix en incorporar colors sense que es mesclin i afegir-hi diferents additius (silicona, alcohol, cola blanca, làtex,…) en funció dels resultats que es vulguin obtenir. A partir de balancejar els llenços amb precisió aconseguirem el que s’anomena cèl·lules o cel·les, vessaments i altres patrons abstractes extraordinaris. Al final la tècnica es completa amb la utilització d’aerògrafs, bufadors o assecadors. El pouring és una disciplina molt tècnica que requereix habilitat, ciència i sobretot molta pràctica.

L’aplicació d’aquestes tècniques ens transporten a un producte únic, irrepetible i irreproduïble amb l’objectiu de projectar en l’individu emocions diverses. Interpel·lar-lo amb un diàleg singular, exclusiu i apassionant. La modalitat posa en valor l’acció i el gest equilibrant-ne el moviment, la composició i combinació de materials per donar lloc a uns efectes espontanis i imprevisibles que fins el moment no coneixíem en l’art figuratiu.

 

 

Artista presetnada per

amics

Ángel Camino

La foscor visible

L’impuls de crear sorgeix de l’atzar,
de les trobades fortuïtes,
de la naturalesa, dels sentiments.
Al realitzar una escultura estem fent una afirmació d’allò visible,
d’allò que ens envolta i que contínuament apareix i desapareix

 

Ángel Camino, infatigable perseguidor de somnis, poeta visionari, imagina i acompleix designis d’il·lusió apassionada. I s’atansa de nou al foc sagrat que escalfa enmig de l’algidesa del cosmos. Intueix un altre cop que l’afany d’esbrinar el sentit de l’existència toparà amb una inescrutable obscuritat. Això no obstant, el domini magistral de les tècniques, la investigació metòdica, la tristesa i el goig dels acabaments, el procés sencer l’ajuda a il·luminar tenebres. Talment llampades d’un far, els esclats d’entusiasme projecten ombres sobre l’abisme inherent a l’acte creatiu. Les composicions ens fascinen amb algun atractiu poderós que —tant se val que l’anomenem bellesa com sublimitat— condueix a la fluctuació metafòrica amb què provem d’explicar-nos a nosaltres mateixos des de l’escissió originària de la consciència de l’ésser i del no- res. A l’interior de qualsevol llenguatge queden indicis d’aquesta dicotomia. I la poètica s’hi refereix explícitament, quan tracta de la nostra condició precària.

El discurs de l’artista mostra realitats inaccessibles. No es basa en la persuasió sinó en la complicitat. I s’emmiralla en una vivència mística: la domesticació del caos. Tanmateix, allò que cercava no coincideix amb el que trobarà. L’atzar, el revers de la seqüència de causes i efectes, és part constitutiva de l’ordre aparent.

La foscor visible planteja l’enigma de les ambivalències. Primerament, observem dibuixos i gravats, imatges incipients que no considerem mers exercicis preparatoris de les expansions volumètriques ulteriors; ans al contrari, els veiem preàmbuls imprescindibles dels objectes concebuts per endavant. Hi percebem recolliment, intimitat i solitud fins que, en un segon instant d’eclosió, els espais en blanc esdevenen profunditats pètries. Les línies sinuoses encerclen el granit i el marbre de la creixença.

I, en darrer terme, experimentem la metamorfosi del bronze i del ferro: lluita per la supervivència, amor intangible, acceptació de la mort. Les obres plasmen la concordança mítica dels tòtems, posseeixen la virtut preservadora dels talismans i, alhora, apleguen influències contemporànies. Apreciem el mestratge de Henry Moore i Jorge Oteiza, faedors de buits essencials; l’empremta de l’expressionisme abstracte de Jackson Pollock, i en els traços de pintura i les geometries, reminiscències de cultures ancestrals. Però l’experiència individual és única, intransferible, resisteix a tot reduccionisme.

Text de Manel Gibert

 

Artista presentat per: 

 

Imanol Buisan

La costilla

Imanol Buisan, Terrassa 1985, dissenyador gràfic i artista de collage.

Llicenciat en Relacions Públiques i Publicitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduat en Disseny Gràfic per l’Escola Superior de Disseny de Barcelona. Treballa com a dissenyador gràfic per a una empresa de Barcelona al mateix temps que realitza projectes a compte propi per a diferents clients.

En l’àmbit artístic treballa principalment el collage i el llibre d’artista, majoritàriament analògic. L’eix principal del seu treball és un projecte diari que porta realitzant des de 2014, un treball personal on barreja art i vida, actualment el projecte està passant per una etapa de deconstrucció del temps, per tornar a construir noves unitats de mesura.

Col·labora amb diferents fanzines i participa en diverses exposicions individuals i col·lectives.

 

 

Artista presentat per: 

Logotip Tigomigo horitzontal

Ignasi Verdós

Musique Pictorique

 
Ignasi Verdós neix a Terrassa el any 1934, amb un bagatge familiar en el camp de les arts, la pintura i el dibuix. Cursa estudis amb el mestre Ramón Cortés i més tard els continua a Barcelona. Interessat per la figura i el retrat, assisteix a l’Escola Municipal d’Arts Aplicades de Terrassa, on practica la tècnica del dibuix i la pintura de model al natural.
A Terrassa fa sortides a l’aire lliure amb altres pintors i amics, com en Solà, Salvador Arís i Miquel Piñol, entre d’altres. Recorrent els entorns de la ciutat, del Parc Natural de Sant Llorenç i del poble de Mura on s’hi va quedar a viure.
En els seus inicis es van centrar en una pintura figurativa i post-impressionista, seguint l’escola terrassenca dels seus predecessors i mestres com: Vancells, els germans Viver i en Ramón Cortés.  Però també ha seguit una sèrie de “ismes” alternant figures, formes geomètriques, abstraccions cubistes , retrats bi o tri-color sintetitzats. Per passar posteriorment a una pintura creativa i personal, molt atmosfèrica, amb veladures i “frotées” que recorden les obres de Turner.
 
En la exposició que ara presenta sota el títol Musique Pictorique ens mostra diferents paisatges que podríem definir com a bucòlics, plens d’atmosfera, amb unes textures i colors relaxants que transporten al visitant en un somni emboirat amb la ment. Que fa que vagi descobrint llunyanies, boires, reflexes, arbres, rius. I tot això permet gaudir plenament d’aquestes obres d’una forma imperceptible.
 
Les seves pintures han estat exposades en moltes galeries espanyoles, com també de Portugal, França, Àustria, Holanda . I les obres han estat adquirides per a col·leccionistes d´Alemanya, Itàlia, Àustria, Turquia, EE.UU.

 

 

Artista presentat per: 

Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa

Premi BBVA de Pintura Ricard Camí

Obres finalistes

17 de setembre acte d’entrega del 16è Premi BBVA de Pintura Ricard Camí

El Premi es va instituir l’any 1988 amb la finalitat d’estimular la creació pictòrica i de contribuir a la promoció i a la projecció de joves valors. Al llarg dels anys, s’ha anat introduint en els cercles culturals, artístics i docents, i ha esdevingut una cita tradicional dins del panorama artístic català i un aparador de la pintura actual que pretén ser una referència de tendències i de propostes noves de la plàstica contemporània a Catalunya.

L’exposició recull les obres finalistes de la 16a edició d’un certamen que mostra una presència rica de llenguatges i de tècniques, una inquietud innovadora dels participants, un bon nivell qualitatiu i una participació d’artistes d’arreu.

Aquesta biennal és també un record permanent a la figura de Ricard Camí, que va ser president de Caixa Terrassa i que va tenir sempre una especial sensibilitat per la cultura i l’art, i en particular per la pintura.

Francisco de Goya y Lucientes

Desastres de la guerra

La mostra, organitzada per Fundació Mapfre està composta per 80 obres titulades i numerades gravades a l’aiguafort amb algunes aportacions de punta seca i aigualida, estampades en tinta negra.

El conjunt d’estampes se sol dividir en tres parts: les dues primeres (Desastres 1 a 64) constitueixen els ‘desastres de la guerra’ pròpiament dits, mentre que la tercera, els anomenats ‘capritxos emfàtics’ (Desastres 65 a 80), de caràcter més al·legòric, s’entenen com una reflexió de caràcter polític sobre el govern absolutista de Ferran VII després de la fi de la guerra i la retirada de les tropes franceses.

A diferència d’altres estampes de l’època, on el que es destacava era l’heroïcitat dels contendents, de les batalles,  els Desastres de la guerra són el primer exemple en la història de la pintura on fets com la guerra i les seves conseqüències queden reflectits no com a actes heroics, sinó com el desastre i la barbàrie que realment són: por, terror, fam i pobresa … l’artista aragonès se centra en el punt de vista de les víctimes i el seu patiment, però també la crítica en la política. 

 

Exposició organitzada per la Fundació Mapfre amb la col·laboració del Centre Cultural Terrassa

 

 

Frank Horvat

Homenatge a Catalunya

Homenatge a Catalunya fou l’encàrrec que Antoni Vila Casas va fer al prestigiós fotògraf internacional Frank Horvat (Abbazia, 1928). El projecte havia de copsar la Catalunya de la primera dècada del 2000; la Barcelona plural i oberta al món, la Girona mil·lenària, les terres de l’Ebre, les muntanyes dels Pirineus o el Cadaqués de Dalí dibuixen entre paisatges, monuments, personatges del món de la cultura i ciutadans anònims, un heterodox calidoscopi vivencial de la cultura catalana.

Dividida en quatre accions: ‘Tradicions, costums i hàbits’, ‘Gestos, mirades i somriures’, ‘Rastres, textures i paraules’ i ‘Absències, silencis i aromes’. La mostra incideix en tots aquells elements que pertanyen a la nostra quotidianitat i que l’artista, a través de la seva mirada, precisa i subtil, transforma en relat.

 

Comissària: Natàlia Chocarro

Exposició produïda per: 

Carmen Valverde

Expressions

L’artista de Terrassa presenta una col·lecció de 18 quadres figuratius de gran format (180×122 cm) que mostren el rostre de dones terrassenques amb expressions de tot tipus.

Aquest projecte s’ha desenvolupat a partir de les fotografies realitzades pel fotògraf, també terrassenc, Jaume Olivet.

A través d’aquesta col·lecció vull transmetre a l’espectador, de forma frontal i directa,  les emocions i sentiments de les dones  De l’alegria a la tristesa, de la diversió a la melangia, de l’èxtasi a la reflexió… plasmant sobre l’obra la gran riquesa expressiva femenina, potenciada pel format del quadre i la potència dels colors usats. El meu objectiu com a dona i artista és aconseguir que l’espectador femení, després de veure aquesta col·lecció, surti de la sala carregada d’energia positiva; i que l’espectador masculí prengui consciència de la grandesa i força de la dona.

Carmen Valverde

Naturalesa

Francisco Espejo

Inauguració: dissabte dia 1 de juny a les 19,30h

L’exposició fotogràfica ‘Naturalesa’ mostra allò que passa, a molt petita escala, al voltant nostre quan es passeja per la natura. Es revela un maravellós món de tot allò que és diminut i, que moltes vegades, passa inèdit.
Aquesta és la visió particular del fotògraf Francisco Espejo membre del Fotoclub Terrassa i de la Federació Catalana de Fotografia.

 

Organitza: Fotoclub Terrassa