Sala de premsa

Lluís Estopiñan

La cara oculta de la memòria

L’Espai G d’Art presenta a La Galeria una obra complementària d’Estopiñan: la sèrie ReVers i Traces of Memory.

La sèrie ReVers parteix de la idea d’ocultació definitiva de la imatge de fotografies antigues i de l’enigma i pèrdua de memòria visual que això representa. Enganxant-les per la cara de la imatge, ens mostren només el revers amb les eventuals restes de paper arrancat d’un àlbum, taques, marques, anotacions… (una altra mena de memòria de l’acció humana i el pas del temps).

En una ecologia ‘post-fotogràfica’ de les imatges, no produint noves fotografies sinó recontextualitzant-ne d’existents, l’artista les dota de nou significat, hi revela en emulsió líquida una imatge pel darrere, procedent de plaques o negatius antics, de persones anònimes. Com si girant la fotografia poguéssim veure les persones de cara (un gest que serà impossible). O en actitud meditativa, suggerint la inaccessibilitat i inabastabilitat dels records.
Capbussant-me en aquest entorn privat i evocador.

A la sèrie Traces of Memory parteix de la fascinació pels reversos de les fotos antigues amb les marques del revelat, taques de cola i del pas del temps, notes, dedicatòries, dates… i rastres de paper de l’àlbum on havien estat enganxades… Són com petites tècniques mixtes sobre paper, petites obres plàstiques casuals.

Amaguen, a més, el misteri de la imatge que hi deu haver a l’altra banda.

Són un enigma si en veiem la imatge (amb la seva muda part de llum impresa emmarcada per un enquadrament i limitada al lapse temporal) però molt més si només en veiem el revers, i estimulen la imaginació i fer especulacions quan hom les mira. Però sobretot li sedueix la seva força estàtica i magnetisme pels moments que va captar, i pel temps que ha acumulat la imatge des que es va fer, i la fotografia des que es va revelar. Les amplia i imprimeix amb tintes pigmentades i hi intervé amb pintura o textos que es mimetitzen amb taques o textos habituals en aquest context.

 

Lluís Estopiñan (Mollet del Vallès, 1958) Graduat en Procediments Pictòrics per l’Escola Massana de Barcelona l’any 1988. Des de principis dels anys vuitanta, no ha deixat de treballar en pintura, instal·lacions artístiques i fotografia en les seves diverses formes analògiques i digitals, que ha exposat en galeries i centres d’art no només de Catalunya o Espanya, sinó també de Japó, França, Anglaterra, Itàlia, Japó, Alemanya, Portugal, Argentina i Mèxic.

Li interessa el procés com a part del discurs en cada projecte; es proposa que hi tingui un sentit i que en resulti alguna cosa palpable, no virtual, i que combini reflexió i emoció. Les qüestions que han motivat el seu treball fan referència a la vida com a espai temporal de possibilitats (en sèries com ara Interval Temporal, Cronos vs. Cromos, Periple perible, Intemporal o Lapsus) o la percepció de la realitat (Doxa, Red Doxa).

També tot el que gira al voltant de la memòria com a element central de la nostra identitat en sèries com les que conformen “La llum que et va tocar”: Lost Memory, Missing Memory, Hidden Memory, Painted Memory o Disclosed Memory, només exposades fins ara al Museu de Granollers excepte aquesta darrera.

Pel que fa a Disclosed Memory, ha estat exposada de manera més o menys extensa a la Royal Photographic Society del Regne Unit (Londres, Edimburg, Dublín, Brighton), la Shima City Gallery i la Marya Osaka Gallery del Japó, la Galeria Lucía Dueñas d’Oviedo, la Fundació Vila Casas (Torroella de Montgrí), el Museu Abelló de Mollet, el Museu de Granollers, els festivals Revela’t de Vilassar de Dalt, Noviembre Fotos de Buenos Aires, Photopatagonia de Río Gallegos (Argentina) o les galeries Espai G de Terrassa, i Barcelona Visions, Valid Foto o Esther Montoriol, de Barcelona.

 

Artista presentat per: 

 

 

 

 

Informació de l’exposició de Lluís Estopiñan a la Sala 4, La llum que et va tocar

 

 

Vidal i Barraquer i Jacint Verdaguer

Vidal i Barraquer: Diàleg i Coherència

Verdaguer segrestat: La utilització del mite durant el Franquisme

 

Inauguració dissabte, 27 d’abril, a les 19h

Hi haurà una visita guiada. Amb la participació de Dríade Grup Vocal que cantarà textos de Verdaguer

Fa cinquanta anys una colla de terrassencs de pedra picada, nascuts als darrers anys de la República , durant la Guerra Civil o als anys foscos de la post-guerra, tots ells iniciats en el cristianisme,  es van trobar orfes de llibertat anhelada i sotmesos sota el jou del franquisme. Eren temps d’un nacionalcatolicisme que tot ho envaïa i que va durar molts anys i que ara tornar a rebrotar, amb gran desengany dels qui encara avui tossudament volem seguir l’evangeli en la seva llibertat primigènia.

Aquells joves s’aplegaven a l’entorn de les Parròquies de la Sagrada Família, de Sant Pere i del Sant Esperit, on precisament el bisbe Irurita va fer la seva entrada a la diòcesi de Barcelona allà hi havia, forçadament, l’únic reducte de la ACE (Acció Catòlica Espanyola) de tot Catalunya. Amb els anys aquell espai se’ls va fer irrespirable i contradictori perquè era contrari als seus ideals catalans i cristians i així van cercar altres refugis on poder viure amb llibertat i trobar aires no contaminats. D’aquesta colla van néixer nombroses iniciatives, les més importants la Institució Ambrosiana el 1944 i el 1969  Òmnium Cultural, la primera delegació fora de Barcelona de l’entitat que tan compromesament van crear cinc mecenes barcelonins i que avui compta a Terrassa amb nogensmenys que 4.700 socis i a Catalunya més de 160.000.

És per tot això que fent memòria i en recordança i homenatge a totes les  persones que ens han acompanyat fins avui -i que ens han portat on som- que presentem a la ciutat el testimoni de dos grans personatges, triats d’entre molts d’altres possibles, també importants: Jacint Verdaguer i el cardenal Vidal i Barraquer. Dos resistents tossudament fidels a la pàtria. Les dues exposicions que presentem, l’una al costat de l’altra mostren abastament la seva vida i el que va significar. Jacint Verdaguer ens fou segrestat pel franquisme i el cardenal no es va deixar dominar mai.

Avui, semblava que érem lluny del perill i no és així. Tornem a estar a la boca del llop. Hi ha sectors eclesials molt nacional catòlics que busquen la provocació. Vegeu, parlem de Terrassa, la capai estoles dels qui presideixen dies de festa  com la inauguració dels pessebres al soterrani de la catedral, les vespres ecumèniques o la més folklòrica de l’ou com balla a l’atri de la catedral. Sense cap vergonya ara se’ns vol tornar a amenaçar amb la bandera de l’Estat que ens sostreu la llibertat i que empresona el nostre legítim govern. Com Vidal i Barraquer tornem a tenir exiliats i també presos polítics legitimats pel resultat de les urnes. Ens ha estat imposada la mordassa. Tenen por a la llibertat, també dins la nostra Església, i res més lluny  del “no tingueu por” de l’evangeli de Jesús.

 

PROGRAMA GENERAL D’ACTES

 

Dissabte, 27 d’abril

INAUGURACIÓ. Hi haurà una visita guiada. Amb la participació de Dríade Grup Vocal que cantarà textos de Verdaguer

 

Dimarts 30 d’abril   a les 7 de la tarda – Aula Magna del Centre Cultural Terrassa

DEBAT, PRÈVIA EXPOSICIÓ: LA JUSTÍCIA EN TEMPS MISERABLES

A càrrec de l’advocada Carme Herranz que parlarà de la Justícia avui i del magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, Jordi Agustí i Julià que exposarà els entrellats de la Magistratura.

Presentarà els ponents i moderarà el debat posterior Pedro Millán, director del Diari de Terrassa

 

Dimarts 7 de maig a les 7 de la tarda – Aula Magna del Centre Cultural Terrassa

DOCUMENTAL: HEREUS D’UN CARDENAL PROSCRIT

Duració: 90 minuts.

Documental dirigit per Llúcia Oliva, autora dels Santuaris de l’antifranquisme. El documental explica que en acabar la Guerra Civil, el general Franco va impedir que tornés de l’exili. Recull testimonis dels seus hereus però també d’una part de l’església tarragonina que va contribuir a recuperar la llengua i la cultura, que va obrir camins de llibertat a pobles i ciutats i animada pel Concili Vaticà II, va nodrir la lluita pels drets humans i sindicals al barris de Tarragona i Reus. Premiada al festival MemorImage.

 

Dimarts 14 de maig a les 7 de la tarda – Centre Cultural Terrassa

CONFERÈNCIA: OPERACIÓ VERDAGUER. EL FRANQUISME I LA LLUITA PER L’APROPIACIÓ DEL MITE

A càrrec del comissari de l’exposició, Carles Puigferrat.

 

Dissabte 18 de maig a 2/4 DE 10  de la nit – Amics de les Arts i Joventuts Musicals

RECITAL POÈTIC: OIR  CANIGÓ, DE JACINT VERDAGUER

Versió i veu de Lluís Soler, actor i rapsoda

Amb la col·laboració de Mirall de Glaç d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals i de l’Associació de Poetes Terrassencs.

Es farà taquilla inversa per ajudar a subvenir despeses.

 

Dimarts 21 de maig a les 7 de la tarda – Centre Cultural Terrassa

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: LA MITRA I L’EXILI

A càrrec de Manuel Castellet, ex president del IEC i autor del llibre editat recentment per Editorial Gregal.

 

Dimarts 28 de maig a les 7 de la tarda a  l’Aula Magna del Centre Cultural Terrassa

CONFERÈNCIA: L’ABAT ESCARRÉ I L’ESGLÈSIA CATALANA DURANT EL FRANQUISME EN EL CINQUANTENARI DE LA SEVA MORT

A càrrec de Joan B. Culla, historiador i professor de la UAB

 

Amb el suport de:

ACO Terrassa
Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans
Caritas Arxiprestal de Terrassa
Comitè de Solidaritat Óscar Romero
Cristians per la Independència
Cristians per Terrassa
El Pregó eclesial d’informació i opinió
EMD del Vallès
Fundació Alfons Comin
Grup Avant de la Federació de Cristians de Catalunya
Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans
Justícia i Pau Terrassa
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Memorial Bisbe Joan Carrera

 

Organitza:

 

Albades

Carles Duarte: una nova manera d’experimentar la fotografia

Duarte és un estudiós de la fotografia, passa molt de temps observant el cel, cercant els  millors moments que vol representar. Ho fa mitjançant una successió d’imatges obtingudes en un període de temps determinat. Observar la sortida del sol cada dia, des d’un lloc concret i a la mateixa hora, no equival a repetir infinites vegades la mateixa impressió visual, ni tan sols significa que es pugui obtenir una fotografia similar, sinó que hi conflueixen diversos factors ambientals, que provoquen que cada instantània sigui diferent.

La majoria de les obres de l’artista expressen les idees de solitud i reflexió, no tan sols per l’hora tant primerenca del dia, sinó perquè els efectes cromàtics que sorgeixen provoquen aquesta sensació de calma i serenor. La divisió en dues parts de la composició, com si fos un primer pla, i el fons, que correspondria a la línia de l’horitzó, es pot relacionar amb la pintura de Rothko, principalment, que sol dividir l’espai en diverses gradacions del mateix color, com per exemple el vermell, el rosa o el blau.

Quan hom s’endinsa en el treball de Carles Duarte, se n’adona que la fotografia és una forma d’expressió artística molt complexa. De fet, n’és un gran estudiós, i dedica llargues sessions a la contemplació de l’espai. Es dóna la circumstància que disposa de diverses càmeres i telescopis, la qual cosa indica fins a quint punt s’interessa per l’estudi de l’univers. La meticulositat de les seves propostes demostra que la fotografia és un element essencial a l’hora d’expressar les preocupacions, les reflexions i l’estat d’ànim de l’artista, a través del retrat de la natura.

Les imatges corresponen fonamentalment als cels de Barcelona i de l’Escala, dos indrets ben diferents, sobretot perquè a la Ciutat Comtal el cel moltes vegades no és prou nítid per poder captar amb precisió tots els canvis de color. A la localitat gironina, però, Duarte pot apreciar i copsar amb més claredat l’aparició del sol. Tant si és en un lloc o un altre, el fet de moure’s en els mateixos espais origina en l’artista la idea de buscar la perfecció en allò imprevisible: cada dia els seus ulls contemplen nous efectes cromàtics. Va a la recerca del color més idoni per transmetre l’emoció, la meravella, com una mena de “caçador incansable d’imatges”, o el que és el mateix, el mou l’anhel de crear composicions insòlites.

 

Ramon Casalé Soler

Comissari de l’exposició

 

En la pell obscura de la nit,

que oculta les formes del paisatge,

s’enlaira el Sol;

hi sagna l’or,

incandescent,

gota de llum,

mirall de l’infinit,

faixa roja de núvols,

foc que cenyeix el foc.

 

S’hi retalla,

llunyà,

com si es tractés d’una imatge,

que travessa els segles,

l’angle que culmina

la silueta escairada.

 

L’alè del món s’atura;

nuesa de l’instant;

hi ressonen els dies,

uns somnis ja extingits.

 

Sentim,

com un vent que ens arriba del passat,

 

Carles Duarte

Marroc

Pep Mota

Inauguració dissabte 2 de març, a les 19h

Aquesta exposició fotogràfica és una mirada al Marroc, quan t’endinses en aquest gran país t’envolten un munt de sensacions, l’activitat frenètica de les medines, les olors dels mercats, l’hospitalitat de la gent dels pobles berbers i la pau del desert amb els seus colors càlids. Tot això ens portarà a viure una experiència inoblidable que l’autor vol reflectir amb les seves fotografies.

 

Alberto Montes

NO FASIS BANYONS

Inauguració divendres  22 de febrer a les 18h

Alberto Montes Gaisán, arquitecte i escultor, combina el disseny d’edificis amb el seu estudi MMiT arquitectes, en companyia del seu germà Agustín Montes Gaisán i Javier Terán Alonso amb obres d’escultura molt entrellaçades i fins i tot amb elements comuns descontextualitzats. L’exposició és el resultat de l’ús de retalls de les obres per seguir component escultures que funcionen com maquetes abstractes i elements de treball, com un croquis d’obra. 

Quina diferència hi ha entre una porta de garatge o un accés a una casa i una escultura? La pròpia obra escultòrica basada en el contrast de llum escala i densitat passa a convertir-se en façana i origen d’un edifici i viceversa. Montes, obsessionat en què la disciplina artística no és l’essència del missatge, no considera clau racionalitzar una emoció per convertir-la en edifici ni fer el contrari sinó que és el mateix acte comunicatiu i l’essència que el mou.

Alberto Montes no sembla preocupar-se per una finalitat concreta en cap de les seves obres ni disciplines sinó que més aviat, és una recerca contínua i la seva tasca comunicativa al marge de la forma d’expressió; com en el poor art, l’artista no dubta en utilitzar els retalls de les obres per seguir component escultures que funcionen com maquetes abstractes i elements de treball com un croquis d’obra.

‘Un croquis d’arquitectura, igual que una composició, no és un fi sinó un camí a alguna cosa. Un croquis d’obra es dibuixa i redibuixa i aquí està la seva essència. És sintètic i una eina personal. Passar un croquis a net per ser bonic és absurd. La seva virtut és ser sintètic, transmetre i en sumar-se l’emoció molt probablement acabi sent bonic.’

Montes creu que la gent s’obsessiona amb obtenir uns alçats bonics, amb tenir bons materials, els costos, els m2… i que això no és important. ‘El que emociona els sentits no és això. És l’espai, els m3, la llum, les visuals, el tacte, i la major part d’això no té cap cost. El que perceben els sentits i que no es mesura ni es cotitza és el que veritablement genera sensacions.’

Montes conclou que en arquitectura definir una bona secció d’un edifici és molt difícil i quan arribes a ella i a sintetitzar una mica complex, tot l’anterior no val. Després es passa a net i es ven però l’original costa desfer-se’n perquè està viva, l’original és l’essència i té un vincle personal. Què seria d’una silueta de Giacometti sense la seva transmissió de la flotabilitat de la figura humana o del Gora Bera de Chillida sense entendre el concepte de massa i equilibri?

 

 

Cartografies 2

Segona part de la triologia del mapa de l’aventura de la Col·lecció Josep Maria Civit

La col·lecció d’art contemporani de Josep Maria Civit i Gomis (Montblanc – Barcelona) és una de les millors de Catalunya i, entre les europees, de les que tenen una major personalitat en el criteri de selecció i en la construcció d’una poètica.

Com a professional i d’ofici, Civit ha dirigit un prestigiós estudi de comunicació visual i estratègia corporativa, des del qual s’ha destacat, nogensmenys, per produir unes obres on concepte, reduccionisme antiretòric racionalista i sensualitat abstracte s’uneixen amb gran eficàcia en la projecció social. La col·lecció Civit participa, filla de la revolució moral i l’estètica de la societat del coneixement, d’un compromís polític a través de la llibertat en art i els seus valors.

En l’art contemporani -a diferència de la literatura que preserva memòria o de la comunicació que busca un retorn pràctic immediat- res no és dit en prosa clara: la dificultat de comprensió situa l’espectador més proper a la interpel·lació i a la comunió que a intel·ligibilitat del gust. Com Civit ha expressat: “Col·lecciono maneres de pensar”.

Consultar exposició Cartografies 1

Més informació sobre el Projecte Col·lecció Civit + Centre Cultural Terrassa

Lluís Estopiñan

La llum que et va tocar

Lluís Estopiñan reuneix diverses sèries que afloren en imatges allò que es resisteix a ser mostrat: el pas del temps. El seu treball, en els darrers cinc anys, ha esdevingut, de fet, una elaborada reflexió sobre la memòria, la identitat i les capes d’allunyament que sedimenten en l’obra a través de l’ús cada vegada més subtil de la pintura, el seu mitjà d’expressió primordial, posant-la sovint en diàleg amb la imatge fotogràfica.

El seu procés de creació a partir de sèries li permet explorar diverses formes d’acostament al quadre com a espai portador d’enigmes sobre la percepció, el record o la intimitat, sovint servint-se de fotografies d’antics àlbums familiars adquirits als Encants que transporten el sentiment de la pèrdua i, al mateix temps, la intensitat dels instants viscuts.

A través del collage, el muntatge, les veladures i els grafismes, fins i tot dels accidents que algunes de les imatges que fa servir porten adherits, des de taques d’òxid a talls, desenfocaments i restes d’escriptura, l’artista esdevé un arqueòleg a la caça dels vestigis de l’existència, per ínfims que siguin, com si a través d’ells es preservés la integritat d’una vida, tot el que tindrem dret a posseir.

La periodista cultural, Eva Vàzquez, apunta cap a la delicadesa d’una manera de procedir que implica també un compromís ètic amb les imatges i el ròssec de memòria que invoquen, en el convenciment que aquesta és una de les principals comeses de l’art: fer present l’absent.

 

Lluís Estopiñan (Mollet del Vallès, 1958) Graduat en Procediments Pictòrics per l’Escola Massana de Barcelona l’any 1988. Des de principis dels anys vuitanta, no ha deixat de treballar en pintura, instal·lacions artístiques i fotografia en les seves diverses formes analògiques i digitals, que ha exposat en galeries i centres d’art no només de Catalunya o Espanya, sinó també de Japó, França, Anglaterra, Itàlia, Japó, Alemanya, Portugal, Argentina i Mèxic.

Li interessa el procés com a part del discurs en cada projecte; es proposa que hi tingui un sentit i que en resulti alguna cosa palpable, no virtual, i que combini reflexió i emoció. Les qüestions que han motivat el seu treball fan referència a la vida com a espai temporal de possibilitats (en sèries com ara Interval TemporalCronos vs. CromosPeriple peribleIntemporal o Lapsus) o la percepció de la realitat (DoxaRed Doxa).

També tot el que gira al voltant de la memòria com a element central de la nostra identitat en sèries com les que conformen “La llum que et va tocar”: Lost MemoryMissing MemoryHidden MemoryPainted Memory o Disclosed Memory, només exposades fins ara al Museu de Granollers excepte aquesta darrera.

Pel que fa a Disclosed Memory, ha estat exposada de manera més o menys extensa a la Royal Photographic Society del Regne Unit (Londres, Edimburg, Dublín, Brighton), la Shima City Gallery i la Marya Osaka Gallery del Japó, la Galeria Lucía Dueñas d’Oviedo, la Fundació Vila Casas (Torroella de Montgrí), el Museu Abelló de Mollet, el Museu de Granollers, els festivals Revela’t de Vilassar de Dalt, Noviembre Fotos de Buenos Aires, Photopatagonia de Río Gallegos (Argentina) o les galeries Espai G de Terrassa, i Barcelona Visions, Valid Foto o Esther Montoriol, de Barcelona.

 

Exposició produïda per: 

Resultat d'imatges de Museu de Granollers

 

Informació de l’exposició complementària d’Estopiñán a l’espai La Galeria · La cara oculta de la memòria

Maria Orpí · pintura i escultura

 Abstraccions, volums i textures

L’exposició  és un petit recull de la trajectòria d’aquesta artista que s’inicià en aquest camp a l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa. En total es podran veure un conjunt de vint escultures i pintures on combina materials com el paper i el cartró amb pintura acrílica, oli o terra volcànica. 

Inauguració dijous, 4 d’abril, a les 19h

Maria Orpí Persona compromesa amb el món artístic i cultural de la seva ciutat, Terrassa, Orpí ha estat tresorera i vocal  de l’Associació d’Escultors de Catalunya i vocal dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals. La seva inquietud artística és tant activa, que participa i exposa tant individual com col·lectivament en biennals, certàmens i premis d’arreu del país. Ha mostrat la seva obra per a moltes poblacions de  Catalunya com Matadepera, Castellgalí, Sabadell, Manresa, Barcelona, Girona, Tarragona, Santes Creus…per la resta de l’estat i fora, al principat d’Andorra, Estats Units, Bolonya i Gal·les.   

La seva trajectòria es va iniciar a l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa, cursant les especialitats d’escultura, pintura i ceràmica amb professors com Ferran Bach-Esteve, Gabriel Verderi i Ángela Ubasart. També ha ampliat els seus estudis a l’estudi del tallista J.Panés.    

 

‘…la pols de marbre, la pintura acrílica, l’oli, els pigments, la terra volcànica, el làtex i altres materials són habituals en les seves obres. Per Orpí són importants també els materials humils com el paper, el cartró, la sorra, els fils… que l’interessen per la seva expressió plàstica i s’adapten perfectament al seu llenguatge artístic ….’                                                                         

                                                                                                                Fèlix Riaza (crític d’Art)

 

“…cada tela, es trabajada bajo índices que inciden en una cromacidad que se mueve entre el gris y el negro. Entre el contraste que representa la coloración fuerte, con la dèbil. Entre la realidad de exteriorizacion, un depurado dibujo y, la unidad, con la desenvoltura, que en este estudiado caso, viene representado por un comunicado, lleno de natural sinceridad. Las siutaciones escènicas, van del relieve, a la màgia de planteamientos artísticos planos, que nos llevan a adivinar las màgicas formas de un simbolismo embriagador, a la vez que atormentado, ya que se halla dentro de un mundo atàvico , inculcado por un cosmos sufridor i magnànimo a la vez.”

                                                                                                                Josep Lluís Ponce (crític d’Art)

Artista presentada per: 

amics

 

Anna Comellas · pintures

7 apunts sobre Walser i 1 apunt blanc

Visita comentada dissabte 23 de març a les 19h

Walser, un dels màxims exponents de la literatura suïssa del segle XX, és el punt de referència de l’artista Anna Comellas per crear un conjunt de vuit obres de diferents tècniques i formats sobre allò que roman ocult a les pàgines d’aquestes lectures.

Els textos de Walser, amb una narrativa intimista i sentimental, fan evocar a Comellas reflexions sobre la confrontació entre l’existència a través de la visibilitat i l’existència real. ‘L’ acte d’escriure manualment sobre el paper carbó en totes les obres del projecte pot semblar a primera vista inútil’, explica l’artista. I és que Comellas ha escrit sobre paper carbó, utilitzant-lo diverses vegades perquè les paraules fossin cada vegada més il·legibles. D’aquí, va sorgir també la publicació d’un petit llibre, que també es podrà veure en aquesta exposició.

L’acte d’escriure en el paper, així com el de dibuixar en el full o gravar en la matriu, es converteix moltes vegades en un passeig per la memòria, les preocupacions, les ocupacions i els pensaments.

Anna Comellas

Cada apunt sobre Walser correspon a un element de la natura, conceptes relacionats d’alguna manera amb l’escriptor: un bosc, un núvol, el vent, les pedres, una nit estrellada, un paisatge i el mar. L’apunt final fa referència a la neu, que tot ho amaga. El crític d’art, Jesús Martínez Clarà, explica en el seu text de presentació que en aquesta exposició, la paraula es converteix en pintura, i la pintura en text i exigeix a l’espectador un doble desafiament: comprendre i veure alhora.

Anna Comellas (Manresa,1961) Llicenciada per la Universitat de Belles Arts de Barcelona, va obtenir el Premi de la llicenciatura (1987). Des del mateix any és professora de litografia en el Conservatori de les Arts del Llibre de l’Escola Llotja de Barcelona. L’any 2000 es va doctorar amb la tesis ‘Presència i aproximació de la tridimensionalitat en el gravat’.

Des del 1998 Comellas ha exposat individualment diverses vegades a galeries d’Alemanya i també a França, Suïssa, Japó, Mèxic i Barcelona. També ha participat en exposicions col·lectives a Alemanya, Veneçuela i  Argentina entre d’altres països.

Artista presentada per: 

 

Castells

Toni Llucià Sanahuja

Sota el títol Castells, l’exposició vol mostrar un altra forma de veure els Castells, mostrant les emocions, sentiments, l’esforç i la superació dels membres d’una colla Castellera, en particular els Castellers de Terrassa.

La mostra de fotografies s’adreça a la població general, a les persones interessades en el món de la cultura i les festes populars, de la fotografia i en particular, en el món casteller, on els valors de grup, unió i d’esforç comú, destaquen com exemple per a la societat actual.

L’exposició es composa d’una selecció de fotografies de la passada temporada de les actuacions realitzades pels Castellers de Terrassa, juntament amb algunes de les Colles que van participar amb ells a les diades on van actuar, tant a Terrassa com a d’altres poblacions.

 

Toni Llucià Sanahuja
Membre del Fotoclub Terrassa.
Membre de la Federació Catalana de Fotografia.
Adreça Electrònica: info@tonillucia.com
https://tonillucia.com
https://500px.com/goofy1935bluesman