Sala de premsa

BUMPA

Inauguració dissabte 7 d’abril a les 19,30h

Quan era petita creava paraules. Els bumpes eren els gronxadors, les bústies de correus eren les papereries i els supermercats es deien papolis. El contingut fotogràfic d’aquesta exposició neix del desig de mostrar una mirada personal i, alhora, creativa envers el món que m’envolta i el que m’he trobat durant els tres mesos de producció del projecte.

A través de l’obra dividida en capítols, pretenc crear un discurs poètic, de la mateixa manera que creava paraules, entorn a la melancolia i el pas del temps, sensacions que es desprenen de la major part de la meva obra.

No són fotografies recreades sinó que tracten l’instant poètic i espontani que parla més que qualsevol anotació o apunt que hagués pogut incloure sobre elles. Els tres capítols, “Silenci”, “Vertigen” i “Culpa”, tenen en comú l’absència. De so, d’equilibri i de pau. En un cas l’alteració és exterior i en l’altre és un torbament íntim.

La meva mirada crea linies i composicions on habiten persones que viuen en un món que no les deixa ser lliures, un món immers en una tristesa permanent.

Laia Puig

Laia Puig Fontrodona (Blanes, 1996). Estudiant de Direcció de Fotografia a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), cinèfila i fotògraf a totes hores. Viatgera incansable.

Anna Güell

Obra gràfica i escultures amb acabats ceràmics

Sempre m’ha seduït pintar, dibuixar…, tot allò que té a veure amb els processos creatius. I sempre he admirat les persones que expressen els seus sentiments a través de l’art.

Per a mi un artista es deu principalment a l’experimentació. Aquesta convicció és la que m’ha portat a l’interès constant per la matèria que es troba en la natura. I és aquesta natura la que m’inspira en tot moment en realitzar la meva obra, i la que em proporciona elements i processos d’exploració i manipulació.

Anna Güell

Artista presentada per: 

amics

FOTO ÈGARA 2017

Exposició fotogràfica del concurs social 2017 del Fotoclub Terrassa

FOTO ÈGARA 2017 és una exposició col.lectiva del concurs social de fotografia organitzat pel Fotoclub Terrassa. El nom del concurs “Foto Ègara”, fa referència al mític concurs de fotografia “Trofeu Ègara” organitzat pel Fotoclub Terrassa en els seus inicis amb una gran transcendència en l’àmbit nacional e internacional.

Aquesta col.lectiva recull una mostra de les fotos més valoradas presentadas pels socis i socias del Fotoclub Terrassa al 2017, amb cinc convocatòries (els temes de aquesta edició son paisatge, retrat en blanc i negre, fotografia de carrer “street “, concerts i marina).

Els autors de aquesta mostra son :

Jordi CHAMAGUÉ
Antoni BOIXADOS
Sebastian GABARRÓN
Francesc IÑIGUEZ
Toni LLUCIÀ
Antonio MAKEDA
Jordi LÓPEZ
Xavier MAÑAS
Elena MARFÀ
Joan MARTÍNEZ
Xavier MARTÍNEZ
Rubén MITJAVILA
Pep MOTA
Dolors PEREGRINA
Virgili VERA
Xavier VILAMANYÀ

Rosamary Cortázar

Sintonies

“La pintura de Cortàzar és llum: és impacte de suavitats cromàtiques: La seva obra té un accent especial. Se succeeixen pinzellades descriptives, fortes, que dibuixen i apuntalen l’obra; amb pinzellades denses matèriques, contrastants, plenes de valentia, i convertides en algunes parts de la tel.la en un amalgama de color. I la resta és pura poesia lluminosa, suavitat quasi etèria”….Cortàzar ha trobat el camí de la individualització i en aquest camí està deixant, com inputs del seu tarannà, amb una sèrie d’obres que deixen constància d’una feina pictòrica encomiable.”

Mario Nicolàs
Editor Gal Art

Inauguració, dijous 1 de febrer, a les 19h

Rosamary Cortázar Inicia els seus estudis a l’Escola d’Art de la seva ciutat Terrassa, en una època en què poques dones cursaven aquesta disciplina. Posteriorment amplia els seus coneixements amb cursos d’especialització. Li agrada molt el contacte amb la gent i apropar l’art al carrer, és per això que ha participat en nombrosos concursos i fires. Tant en recintes firals, com del carrer tot mostrant la seva obra. Aquesta actitud l’ha portat a guanyar nombrosos concursos i certàmens arreu del país i a fora.

Ha exposat molt a la nostra ciutat, però també per Catalunya i les illes i Andorra. Ha ensenyat la seva obra a Espanya : Madrid, Murcia, Àvila i Osca. I també a Alemanya , Colòmbia i Estats Units.

Artista presentada per: 

amics

Sílvia López

poemes visuals

 

 

inTangible

Allò que ens emociona és tangible o intangible?      

Pot ser tangible i intangible a la vegada?

inTangible neix de l’amistat entre dues dones.

De l’admiració i respecte mutu envers les

disciplines que treballen, sorgeix la intenció d’unir

dos llenguatges, fent-los partíceps l’un de l’altre…

Farners Casas posa text a vuit de les obres

artístiques de Sílvia López per poder-les llegir

mentre les admires i Sílvia aconsegueix que vuit

escrits de Farners es puguin arribar a tocar…        

 

El resultat… escrits tangibles, obres llegides…

 

Sílvia López (Terrassa, 1974)

El 2010 la seva vida dona un gir inesperat i l’art  entra a formar part del seu món. Artista multidisciplinar, defineix la seva obra com a  poemes visuals treballats des del convenciment que la vida és un procés de canvi continu. Dins la seva trajectòria artística troba fonamental fer arribar la força de l’art als demés, per això dedica part del seu temps a desenvolupar projectes educatius i col·labora en diferents iniciatives artístiques inclusives per donar visibilitat als col·lectius de persones amb necessitats especials.  

 

Artista presentat per: 

Logotip Tigomigo horitzontal

Artigas Planas

Matèria Sensible

Inauguració, dijous 5 d’abril a les 19’00h

L’artista Joan Artigas Planas mostra el seu treball escultòric de petit format centrat en la figura femenina, ‘la meva inspiració és la dona, m’agrada molt modelar el cos femení amb el seu joc de corbes i sinuositats’, explica. Les peces, modelades en bronze s’instal·len en construccions de ferro que en un principi eren simples bases però que ara són part de l’escultura, elements constructivistes cada com més complexos. ‘Son torres de luxe però inaccessibles, la deesa que observa a la humanitat des de la seva solitud, la dona que supera els obstabcles diaris, una dona fent passos de ball, etc’, afegeix Artigas Planas. Les referències de l’artista son el constructivisme rus i l’obra dels escultors bascs Oteiza i Chillida.

Joan Artigas Planas (Vilassar de Dalt, 1960) graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, compagina la docència a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona amb la realització d’escultures. A partir del 2004 va començar a exposar a galeries d’art de forma continuada i exposa de forma regular a galeries de sis països entre ells França, Dinamarca i Noruega. Cada any participa també a una quinzena de fires internacionals d’art.

 

La meva inspiració és la dona, m’agrada molt modelar el cos femení amb el seu joc de corbes i sinuositats, elements que s’estrenyen i s’eixamplen , llisquen, rodolen.
Modelar els vestits em diverteix molt, el joc de tensions que produeix un plec de la roba és fascinant, així com modelar uns pentinats fantàstics, galàctics, irreals que conformen un signe de identitat de les meves peces.

La dona que represento és la princesa dels contes tancada en una torre de luxe però inaccessible, la deessa que observa a la humanitat des de la seva solitud o la dona que supera els obstacles diaris, que també expressa la seva joia i esperança, amb passos de ball o fent tombarelles intentant volar i jugant totes elles amb l’equilibri i el vertigen. Un altre part de la meva escultura, i que cada cop agafa més importància, és els elements geomètrics on reposen les meves nimfes, elements que en un principi eren simples bases però que ara són part de l’escultura, elements constructivistes cada cop més complexos. Així com les figures s’inspiren en l’escultura mediterrània, les estructures s’inspiren en el constructivisme rus i l’obre dels escultors bascs Oteiza i Chillida.

En aquest moment de la meva vida l’escultura ocupa quasi tots els moments, ensenyo escultura, dissenyo escultura i produeixo escultura. Estic totalment immers en un món creatiu i hi dedico moltes hores.

Aquest és un moment molt feliç de la meva vida, doncs puc fer el que m’agrada i tinc, a més, el reconeixement del públic de moltes galeries que mostren les meves escultures i dels molts col·leccionistes que compren la meva obra.

Joan Artigas Planas

 

Les escultures de Joan Artigas viuen en una realitat paral·lela que transcendeix la terra. Igual que altres artistes abans que ell, ha sabut dotar a les seves pescadores d’estels d’una presència que ens ajuda a fugir de la vida quotidiana i compartir per uns instants aquest món feliç i lúdic que de vegades també esdevé profund i reflexiu.

Maria Cano Parés
Professora d’Història de l’Art

Artista presentat per: 

Artistes Catalans

Obra gràfica

En aquesta exposició, presentem una selecció d’obra gràfica original de temàtica universal en diferents tècniques (litografia, gravat i fotografia digital), realitzada per 18 artistes diferents però tots ells vinculats a Catalunya i amb una sòlida projecció internacional.

L’obra gràfica és un concepte genèric que abasta un conjunt de diferents tècniques desenvolupades al llarg de segles, des de les més tradicionals com la xilografia fins a les més modernes com la impressió digital. Totes elles neixen d’una mateixa idea; la transferència de la imatge creada per l’artista sobre una forma, que bé pot ser una planxa metàl·lica, de fusta, de pedra, a un suport, generalment paper.

 

Artistes

Francesc ARTIGAU

E. ARRANZ BRAVO, Lluís BARBA

Joaquim CHANCHO

Antoni CLAVÉ

Josep GUINOVART

Josep GRAU GARRIGA

Antoni LLENA

Robert LLIMÓS

Antoni MIRALDA

Josep NIEBLA

PERICO PASTOR

HERNÀNDEZ PIJUAN

Jaume PLENSA

J. RIERA ARAGÓ

Antoni TÀPIES

Joan Pere VILADECANS i ZUSCH

La inauguració tindrà lloc el proper dijous
 dia 4 de gener, a les 7.30 de la tarda

Artistes presentats per: 

Maria Assumpció Raventós

Raventós presenta un conjunt d’obres formades per gravats, pintures i tapissos que repassen la seva sòlida trajectòria. Una obra extensa on es mostra la força i el caràcter de l’artista que experimenta en diversos llenguatges i tècniques per fer les seves creacions. En aquesta exposició, el comissari i crític Arnau Puig, formula una vella qüestió que trasllada a l’espectador:  Quan les dones es dediquen al que en diem art, el que elaboren té una presència especial? es nota que aquella obra és feta per una sensibilitat femenina?  (…) M.Assumpció Raventós  permet recórrer a aquest ull inquisidor.

L’artista s’alimenta de diverses fonts i referències que la porten a experimentar amb tot tipus de materials per fer les seves composicions: fibres i elements de la natura com terra i escorça que donen noves formes plàstiques, textures i relleus. La seva trajectòria vital, (casada amb un mariner) la va portar a viatjar i descobrir paisatges diferents, d’aquí també el predomini del color blau, hores, dies i mesos navegant. L’exposició, compta amb obra figurativa, paisatges, gratacels convertits en composicions geomètriques i obra abstracta.

Maria Assumpció Raventós, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia al 1930, va començar els seus estudis de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona i al Taller de Johnny Friedl Ender a París. A més a més, va completar la seva formació amb estudis de gravat i també de litografia al Smithsonian Institute de Washington D.F, als Estats Units. Raventós, va viatjar diverses vegades a Orient per estudiar i perfeccionar el gravat japonès. Raventós ha  exposar les seves obres a sales d’arreu d’Europa, a Baltimore, Nova York, Corea, Xangai i Nova Zelanda.

El 1987 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Carta de Mestre Artesà i al 1991 la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria. En la seva etapa com a docent va ser professora de dibuix a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i  va ser vicepresidenta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts (1980). També va ser nomenada Membre d’Honor de l’Academia Internazionale d’Arte Moderno de Roma (1996). Raventós ha estat també presidenta de l’Associació de Promotors d’Activitats Artístiques.  

 

 

L’acció creadora gairebé universal a l’àmbit de la plàstica de Maria Assumpció Raventós és el reflex d’una vida que no ha tingut altres horitzons que la d’observar les formes naturals i socials que ofereix el mon. De terra ferma, observant el mar i el que s’hi albira als horitzons, ulls, sensibilitat i mans de l’artista no han fet altra cosa que atorgar-los formes plàstiques adients, amb suports siguin plans o bé engolits per gruixos matèrics de fibra o de collage. La pintura, el gravat, la tapisseria, tot elaborat sempre segons criteris personals o els que  determini els models i/o modes de cada moment i circumstància en relació a les inquietuds creadores abstractes modernes. Tanmateix sempre s’hi albira la sensibilitat femenina, Maria Assumpció Raventós ens fa partícips de sensacions i expressions que si bé també nosaltres podríem arribar a sentir són pocs els que hi reïxen a expressar-les. Les dimensions, d’imponents a minimalistes, acaben per precisar el missatge dels continguts de cada una d’aquestes complexes obres.

És una vella qüestió: quan les dones es dediquen al que en diem art, el que elaboren té una presència especial? es nota que aquella obra és feta per una sensibilitat femenina? Perquè, que hi ha sensibilitat femenina, és reconegut i acceptat; el segell, la marca femenina, es diu respecte de totes les coses que toquen, o en les que intervenen, les dones.

Però emplaçats davant d’una pintura, una escultura, una arquitectura o un gravat, ¿es “veu”, es palpa que l’ha executada una dona? Resposta difícil perquè sembla que les dones encara es deixen emportar per les modes i regles de fer masculins, els que acostumem a dir-ne acadèmics i que les dones no s’han atrevit a mostrar com,  a la seva manera, ho farien. Fixem-nos en els colors; fins i tot els que en diem de “perfumeria”; els homes també els utilitzen segon modes o temes però potser la gràcia femenina consisteix en una certa disposició de tot plegat.

Assumpció Raventós  permet recórrer a aquest ull inquisidor.    

Arnau Puig

 

 

 

Retrats d'Antoni Bernad

L’exposició és un dels treballs més rellevants d’Antoni Bernad (Barcelona, 1944) com a retratista. El projecte destaca pel tractament que el fotògraf dóna al retrat i pel valor històric del document.

Bernad utilitza majoritàriament el blanc i el negre amb contrastos delicats que els dota de naturalitat i calidesa. La seva empremta personal, caracteritzada per un diàleg constant entre la llum i les ombres, permet descobrir, mitjançant un exercici de desocultació, l’ànima dels seus protagonistes; un procés tenyit d’atemporalitat que commemora la seva essencialitat creativa.

Natàlia Chocarro

 

Antoni Bernad (Barcelona, 1944) és un fotògraf barceloní format en belles arts que situa l’origen de la seva carrera professional en el dibuix i la col·laboració amb publicacions dedicades a l’estil i la moda. A meitat de la dècada dels 60, comença a dedicar-se a la fotografia de forma plena i s’instal·la a París. Els seus treballs es publiquen a revistes tan prestigioses com Vogue, Elle, Vanity Fair o Marie Claire. Així, malgrat que va centrar la seva trajectòria en el món de la publicitat, la moda i el disseny en l’origen, Bernad ha mostrat posseir una mirada artística, expressiva i estèticament personal, que ha dut la seva obra a exhibir-se al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Reina Sofía de Madrid o, més recentment, al Museu Palau Solterra de la Fundació Vila Casas. La seva empremta personal, caracteritzada per un diàleg constant entre la llum i les ombres, permet descobrir, mitjançant un exercici de des-ocultació, l’ànima dels seus protagonistes; un procés tenyit d’atemporalitat que commemora la seva essencialitat creativa. Les fotografies que contempla la present exposició, formen part de l’obra completa Catalans. Retrats – un conjunt de 200 obres preses entre els anys 70 i 80 del segle passat- i que s’inscriuen en el programa Itiner’ART de la Fundació Vila Casas. La iniciativa neix amb la voluntat d’atorgar una major visibilitat als autors, també protagonistes, en la narració de la història recent de l’art català.

 

 

Exposició produïda per:

50 m2

Roda de premsa i inauguració el dijous 1 de març, a les 19h

Cinquanta metres quadrats és una exposició que recull el treball de 50 grans mestres de la tècnica de l’aquarel·la. 50 artistes que reuneixen entre tots ells més de 2.000 premis i ens presenten 50 aquarel·les de gran format (1x1m). Amb aquesta exposició ens apropem a totes les tècniques de l’aquarel·la, des de la més humida a la més seca, passant per una gran diversitat de temàtiques; figurativa, abstracte, clàssica o contemporània. Una biennal que és un homenatge a l’aquarel·la i que recorre, al llarg de dos anys, dotze sales d’art en diferents ciutats.

Entra els artistes representats trobem a Joan Coch i els terrassencs Jordà i Vitó i Cesc Farrer.

 

Jesús Susilla