Sala de premsa

Alberto Montes

NO FASIS BANYONS

Inauguració divendres  22 de febrer a les 18h

Alberto Montes Gaisán, arquitecte i escultor, combina el disseny d’edificis amb el seu estudi MMiT arquitectes, en companyia del seu germà Agustín Montes Gaisán i Javier Terán Alonso amb obres d’escultura molt entrellaçades i fins i tot amb elements comuns descontextualitzats. L’exposició és el resultat de l’ús de retalls de les obres per seguir component escultures que funcionen com maquetes abstractes i elements de treball, com un croquis d’obra. 

Quina diferència hi ha entre una porta de garatge o un accés a una casa i una escultura? La pròpia obra escultòrica basada en el contrast de llum escala i densitat passa a convertir-se en façana i origen d’un edifici i viceversa. Montes, obsessionat en què la disciplina artística no és l’essència del missatge, no considera clau racionalitzar una emoció per convertir-la en edifici ni fer el contrari sinó que és el mateix acte comunicatiu i l’essència que el mou.

Alberto Montes no sembla preocupar-se per una finalitat concreta en cap de les seves obres ni disciplines sinó que més aviat, és una recerca contínua i la seva tasca comunicativa al marge de la forma d’expressió; com en el poor art, l’artista no dubta en utilitzar els retalls de les obres per seguir component escultures que funcionen com maquetes abstractes i elements de treball com un croquis d’obra.

‘Un croquis d’arquitectura, igual que una composició, no és un fi sinó un camí a alguna cosa. Un croquis d’obra es dibuixa i redibuixa i aquí està la seva essència. És sintètic i una eina personal. Passar un croquis a net per ser bonic és absurd. La seva virtut és ser sintètic, transmetre i en sumar-se l’emoció molt probablement acabi sent bonic.’

Montes creu que la gent s’obsessiona amb obtenir uns alçats bonics, amb tenir bons materials materials, els costos, els m2… i que això no és important. ‘El que emociona els sentits no és això. És l’espai, els m3, la llum, les visuals, el tacte, i la major part d’això no té cap cost. El que perceben els sentits i que no es mesura ni es cotitza és el que veritablement genera sensacions.’

Montes conclou que en arquitectura definir una bona secció d’un edifici és molt difícil i quan arribes a ella i a sintetitzar una mica complex, tot l’anterior no val. Després es passa a net i es ven però l’original costa desfer-se’n perquè està viva, l’original és l’essència i té un vincle personal. Què seria d’una silueta de Giacometti sense el seu transmissió de la flotabilitat de la figura humana o del Gora Bera de Chillida sense entendre el concepte de massa i equilibri?

 

 

Damien Hirst

The last supper

“L’últim Sopar” (1999) de Damien Hirst (Bristol 1965) s’identifica simbòlicament amb l’episodi evangèlic que reuneix Crist i els 12 apòstols abans del crucifixió. No obstant això, les imatges que dissenya l’artista corresponen a la secularització del desenllaç tràgic, anunciant l’esquinçament que es produeix després del comiat.

13 embolcalls de medicaments serveixen a Hirst per parodiar aquesta escenificació que queda intensificada pel sentit de l’existència, en una representació conceptual sense precedents.

Hirst parteix del model de l’últim sopar de Leonardo per a Santa Maria delle Grazie a Milà o la de Tintoretto per Sant Trobasso a Venècia. Hirst, a més de referir-se al’últim sopar de Crist, mostra l’últim sopar d’un moribund i l’últim sopar del món.

500 anys després de Leonardo, l’artista britànic, ia l’inici del segle XXI ens dónaseva versió commovedora d’aquest episodi.

Cartografies 2

Segona part de la triologia del mapa de l’aventura de la Col·lecció Josep Maria Civit

La col·lecció d’art contemporani de Josep Maria Civit i Gomis (Montblanc – Barcelona) és una de les millors de Catalunya i, entre les europees, de les que tenen una major personalitat en el criteri de selecció i en la construcció d’una poètica.

Com a professional i d’ofici, Civit ha dirigit un prestigiós estudi de comunicació visual i estratègia corporativa, des del qual s’ha destacat, nogensmenys, per produir unes obres on concepte, reduccionisme antiretòric racionalista i sensualitat abstracte s’uneixen amb gran eficàcia en la projecció social. La col·lecció Civit participa, filla de la revolució moral i l’estètica de la societat del coneixement, d’un compromís polític a través de la llibertat en art i els seus valors.

En l’art contemporani -a diferència de la literatura que preserva memòria o de la comunicació que busca un retorn pràctic immediat- res no és dit en prosa clara: la dificultat de comprensió situa l’espectador més proper a la interpel·lació i a la comunió que a intel·ligibilitat del gust. Com Civit ha expressat: “Col·lecciono maneres de pensar”.

 

Consultar exposició Cartografies 1

Més informació sobre el Projecte Col·lecció Civit + Centre Cultural Terrassa

Lluís Estopiñan

La llum que et va tocar

Lluís Estopiñan reuneix diverses sèries que afloren en imatges allò que es resisteix a ser mostrat: el pas del temps. El seu treball, en els darrers cinc anys, ha esdevingut, de fet, una elaborada reflexió sobre la memòria, la identitat i les capes d’allunyament que sedimenten en l’obra a través de l’ús cada vegada més subtil de la pintura, el seu mitjà d’expressió primordial, posant-la sovint en diàleg amb la imatge fotogràfica.

El seu procés de creació a partir de sèries li permet explorar diverses formes d’acostament al quadre com a espai portador d’enigmes sobre la percepció, el record o la intimitat, sovint servint-se de fotografies d’antics àlbums familiars adquirits als Encants que transporten el sentiment de la pèrdua i, al mateix temps, la intensitat dels instants viscuts.

A través del collage, el muntatge, les veladures i els grafismes, fins i tot dels accidents que algunes de les imatges que fa servir porten adherits, des de taques d’òxid a talls, desenfocaments i restes d’escriptura, l’artista esdevé un arqueòleg a la caça dels vestigis de l’existència, per ínfims que siguin, com si a través d’ells es preservés la integritat d’una vida, tot el que tindrem dret a posseir.

La periodista cultural, Eva Vàzquez, apunta cap a la delicadesa d’una manera de procedir que implica també un compromís ètic amb les imatges i el ròssec de memòria que invoquen, en el convenciment que aquesta és una de les principals comeses de l’art: fer present l’absent.

 

Exposició produïda per: 

Resultat d'imatges de Museu de Granollers

Maria Orpí · pintura i escultura

 Abstraccions, volums i textures

L’exposició  pretén ser un  petit recull de la trajectòria d’aquesta artista que s’inicià en aquest camp realitzant uns estudis a l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa¡ en les especialitats d’escultura, pintura i  ceràmica. Amb professors com: Ferran Bach-Esteve, Gabriel Verderi i Ángela Ubasart. Com també en el taller del tallista J.Panés.

Inauguració dijous, 4 d’abril, a les 19h

Maria Orpí. Persona compromesa amb el món artístic i cultural de la seva ciutat, Terrassa. Ha estat tresorera i vocal  de l’Associació d’Escultors de Catalunya i vocal dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals. La seva inquietud artística és  tant activa, que participa i exposa tant individual com col·lectivament en biennals, certàmens i premis d’arreu del país. Ha mostrat la seva obra per a moltes poblacions de  Catalunya com Matadepera, Castellgalí, Sabadell, Manresa, Barcelona, Girona, Tarragona, Santes Creus…per la resta de l’estat i fora, al principat d’Andorra, Estats Units, Bolonya i Gal·les.                                                                                                                                               

Alguns crítics han descrit la seva obra així:  

“…l’artista interpreta, conforme el seu imaginari, l’abstracció impressionista i demostra un rigorós interès per la matèria i per la impressió perceptiva dels colors. En cada peça crea i recrea al mateix temps un món de precises gestualitats plàstiques .La pols de marbre, la pintura acrílica, l’oli, els pigments, la terra volcànica, el làtex i altres materials són habituals en les seves obres. Per Orpí són importants també els materials humils com el paper, el cartró, la sorra, els fils… que l’interessen per la seva expressió plàstica i s’adapten perfectament al seu llenguatge artístic ….”                                                                           

                                                                                                                 Fèlix Riaza (crític d’Art)

“…cada tela, es trabajada bajo índices que inciden en una cromacidad que se mueve entre el gris y el negro. Entre el contraste que representa la coloración fuerte, con la dèbil. Entre la realidad de exteriorizacion, un depurado dibujo y, la unidad, con la desenvoltura, que en este estudiado caso, viene representado por un comunicado, lleno de natural sinceridad. Las siutaciones escènicas, van del relieve, a la màgia de planteamientos artísticos planos, que nos llevan a adivinar las màgicas formas de un simbolismo embriagador, a la vez que atormentado, ya que se halla dentro de un mundo atàvico , inculcado por un cosmos sufridor i magnànimo a la vez.”

                                                                                                                Josep Lluís Ponce (crític d’Art)

Artista presentada per: 

amics

 

Anna Comellas · pintures

7 apunts sobre Walser i 1 apunt blanc

 

inauguració dijous dia 7 de març a les 19h

7 era el número preferit de l’escriptor Suís Robert Walser. 7 són els escrits que he triat per aquest projecte que comença amb 7 apunts sobre la lectura de 7 textos de Walser.

Vaig començar el projecte amb un quadern d’apunts on anotava tots els pensaments i reflexions que sorgien de les meves lectures, escrivint sobre paper carbó, i utilitzant-lo diverses vegades perquè les paraules fossin cada vegada més il·legibles. D’aquí va sorgir la publicació del petit llibre negre, i d’aquí una sèrie d’obres en diferents tècniques i formats visualitzant allò que roman ocult en les pàgines.

En aquesta exposició es mostren part de les obres creades per aquest projecte i un apunt final, on la neu tot ho apaga

Un tema sobre els que fa temps reflexionava va sorgir d’aquesta experiència: La confrontació entre l’existència a través de la visibilitat i l’existència real. Unes fulles de paper carbó, que tenia des de feia molt de temps, romanien intactes en un calaix del taller. No obstant això sempre estaven presents al meu cap, ja que la màgia i simbologia del material, així com la seva relació pel que fa a còpia i inversió, estan lligades a certs conceptes del gravat. L’acte d’escriure manualment sobre el paper carbó en totes les obres del projecte pot semblar a primera vista inútil. Gran part d’aquest procés no es visualitza clarament en l’obra però forma part d’un procés on la interiorització de l’escriptura i el gest al mínim i minuciós és important.

En aquest projecte apareix en totes les obres, sigui com a mitjà o com a resultat: Còpia, memòria, transcripció, grafisme, manuscrit, conceptes relacionats d’alguna manera amb Walser. L’acte d’escriure en el paper, així com el de dibuixar en el full o gravar en la matriu, es converteix moltes vegades en un passeig per la memòria, les preocupacions, les ocupacions i els pensaments. També el format del llibre, com a contenidor de continguts que amaga al seu interior com objecte, en forma part.

 

Anna Comellas

 

Artista presentada per: 

 

Castells

Toni Llucià Sanahuja

Sota el títol Castells, l’exposició vol mostrar un altra forma de veure els Castells, mostrant les emocions, sentiments, l’esforç i la superació dels membres d’una colla Castellera, en particular els Castellers de Terrassa.

La mostra de fotografies s’adreça a la població general, a les persones interessades en el món de la cultura i les festes populars, de la fotografia i en particular, en el món casteller, on els valors de grup, unió i d’esforç comú, destaquen com exemple per a la societat actual.

L’exposició es composa d’una selecció de fotografies de la passada temporada de les actuacions realitzades pels Castellers de Terrassa, juntament amb algunes de les Colles que van participar amb ells a les diades on van actuar, tant a Terrassa com a d’altres poblacions.

 

Toni Llucià Sanahuja
Membre del Fotoclub Terrassa.
Membre de la Federació Catalana de Fotografia.
Adreça Electrònica: info@tonillucia.com
https://tonillucia.com
https://500px.com/goofy1935bluesman

Mar Sáez · fotografia

Vera y Victoria

El dia que Vera va besar per primera vegada a Victoria li va confessar que era transsexual. Va ser en un parc. No va canviar res. Durant els quatre anys que van passar juntes es van estimar com mai abans van estimar a ningú. En aquesta etapa de les seves vides Vera i Victoria van deixar de ser dues persones per a convertir-se en una. Juntes van construir una llar comuna plena de somnis i projectes de futur. Sempre es van lliurar al seu amor alienes als prejudicis d’altres persones.

El treball és un diari visual comprès entre 2012 i 2016 en el qual retrato l’univers íntim de Vera i Victoria. Un univers en el qual sorgeixen renovats matisos de la riquesa d’una relació com la seva. Ni millor, ni pitjor que les altres.

 

Mar Sáez és fotògrafa. Però per sobre de tot és una artista compromesa. En la seva fotografia s’adverteix una cerca profunda de complicitat amb els protagonistes de les seves històries. A través de fotografies intimistes, Mar ens narra històries en les quals poesia i reflexió es donen la mà. Profundament humanista, els seus treballs enterren les seves arrels en allò social i en l’antropologia, qüestionant aspectes com el gènere o la identitat.

Va estudiar Psicologia i Comunicació Audiovisual, però és en el camp de la fotografia on ha bolcat tota la seva energia i passió. Va estudiar el Curs d’Especialització en Fotografia Contemporània de Cienojos, el Màster de Fotografia d’Autor i Projectes Professionals de LENS Escola d’Arts Visuals a Madrid, i el Màster de PhotoEspaña.

En l’actualitat compagina el seu treball com a fotògrafa freelance amb el desenvolupament de projectes personals. Només en aquest 2018 les seves obres s’han pogut veure a Barcelona (Ca Vaig bastar), Madrid (Fira Estampa), Baracaldo (Festival Baffest), Arles, Vitòria o Marsella.

Durant dos anys consecutius, el 2016 i 2017, ha estat seleccionada per al premi Descobriments de PhotoEspaña. Així mateix, ha guanyat dues vegades el Premi LUX de Fotografia Professional (2014 bronze i 2015 or), en la categoria de Documental i en 2015 va obtenir el Premi Duo Fotògraf Emergent, la Beca del XV Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracín, va ser finalista en el Photon Festival de València i seleccionada en el V Encontro d’Artistes Novos de Galícia.

Ha col·laborat amb la revista Ojo de Pez i amb diferents mitjans nacionals. També ha participat, des de 2008, en diferents exposicions individuals i col·lectives a Espanya i els Estats Units en espais com The Gabarron Foundation Carriage House Center for the Arts de Nova York, entre altres.

A l’octubre de 2016 va publicar el seu primer fotollibre, “Vera i Victoria”, seleccionat com el millor llibre de fotografia de l’any en PhotoEspaña 2017. També va publicar el periòdic DUO-A “Sobre el viatge per carretera amb desconeguts” (editat per Phree), al costat de l’escriptor Miguel Ángel Hernández.

Artista presentada per: 

Logotip Tigomigo horitzontal

 

Pere Alavedra Duran

Les mirades de Pere Alavedra

Obres dels anys 1950 al 2007

Inauguració dijous, 10 de gener, a les 19h

Alavedra va participar per primera vegada a una exposició col·lectiva de pintura el 1953 i, la seva exposició individual, tingué lloc el 1977 als Amics de les Arts de Terrassa amb una col·lecció de collages compostos amb retalls de revistes en color.

En referència a aquella exposició, el crític d’art J. Corredor Matheos va escriure:

‘El color és viu. Policromia nova i radiant, constitueix una festa plàstica que mentre la vista s’hi detura, demana que ens aturem a cada parcel·la de color, ara abstracta per ella mateixa en cada forma fragmentària que reprodueix fotogràficament la realitat, però que perd finalment el seu sentit fosa en el conjunt. Una mena d’èxtasi per la barrejadissa dels colors vius, com una catifa oriental, però que no ens distreu de l’objectiu darrer: la macroimatge tot just creada.’

El 1968 va obtenir el Premi Aureli Biosca a la Biennal de Pintura Ciutat de Terrassa i les seves obres van ser seleccionades en el Premi Joan Miró dels anys 1977, 78, 79 i 80.

El 1984 i 1990 obtingué el Premi de pintura “Terrassa vista pels seus artistes” i va ser seleccionat en el Criteri d’Art el 1988, 90, 92 i 95.

Des del 1977 fins l’any 2007 exposa regularment a diverses galeries. Estil personal, adscrit al corrent neo-realista. Els seus temes preferits són el retrat i el paisatge. El collage és la tècnica que més utilitza.

Però, com diu el mateix J.Corredor Matheos a la presentació de l’exposició Fotocollages del 1991:

‘L’home sempre està intentant assolir un camí o un procediment nou. D’això en diem inquietud. Però al mateix temps, és un ésser contemplatiu que, en algun dels seus millors moments, es conforma a mirar, tot i que aquesta sigui una lenta manera, desinteressada, com ens demostra cada dia l’artista, d’arribar a veure.’

Artista presentat per: 

amics

 

35a Temporada BBVA de Dansa

15 fotografies de gran format preses durant les diverses funcions presentades en el Centre Cultural Terrassa durant l’any 2018, dins del programa de la 35a Temporada del BBVA de Dansa.

Josep Guindo és President de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Vicepresident de Fotoclub Terrassa. Especialitzat en fotografia de Dansa i Circ, es fotògraf entre altres del Ballet Nacional de Cuba, del Ballet de Catalunya, del Festival Internacional de Dansa Alicia Alonso, Circuba i el Festival Internacional de Circ d’Albacete.

INAUGURACIÓ: Dijous 3 de gener a les 19,30 hores.