Centre Cultural - Exposicions - Agustí Penadès (2014)

Agustí Penadés
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès
  • Agustí Penadès

Agustí Penadès (2014)

Acció-procés-configuració

Pintura i escultura

L’exposició Agustí Penadès. Acció-Procés-Configuració ens mostra la força, el caràcter i la solidesa d’unes obres extraordinàries i d’un artista que experimenta i troba el seu propi llenguatge. Un conjunt de peces de grans dimensions que gairebé empetiteixen les sales del Centre Cultural Terrassa. Unes obres que a través del moviment corporal transformen les teles o el suport que Penadès ha volgut utilitzar per retenir les inquietuds o les ganes d’experimentar. Quan les obres no només son el resultat sinó que la importància i l’accent recauen en el procés cal aturar-se i fixar-se en el ritme i la dinàmica del treball. Estem davant d’un artista en majúscules que treballa uns formats monumentals i aconsegueix uns resultats excepcionals.

El tàndem Agustí Penadès – Arnau Puig és un encert. És garantia d’una excel·lent mostra i un anàlisi profund i desvetllador del treball de l’artista.

De les quatre característiques habituals de l’informalisme com son la taca, l’espai, el gest i la matèria, les tres primeres si que les podrem identificar en la seva obra, en canvi, la matèrica, fins el final de la seva trajectòria –fins a dia d’avui–, que prova i experimenta amb nous materials com les llimadures de ferro, treballa molt amb la pintura acrílica més tradicional.

Potser s’acosta a l’informalime sense una voluntat manifesta i en una posterior reflexió, se sent més proper al discurs surrealisme rítmic i gestual de Roberto Matta i André Masson, que d’una manera automàtica es van decidint les formes, no tant pel resultat estètic, sinó pel procés.

L’artista aprèn de la natura, de la natura geodinàmica, com el vent (utilitza un bufador reproduint el vent i fa volar les serradures de ferro) i la natura geològica (el sutge de la llar de foc que amb la humitat es converteix en líquid i que recull amb cubells per tal d’utilitzar com a capa de fons). D’altra banda, l’origen industrial es veu en els resultats, però sobretot, en el procés i la tècnica. Deixa els pinzells al pot i agafa una pala de paleta, per acabar experimentant amb el ferro fos.

S’allunya de recursos fàcils i busca l’experimentació.

Quan entres en contacte amb l’obra d’Agustí Penadès ràpidament prens consciència de la magnitud del seu treball.

Col·laboradors