Centre Cultural - Exposicions - Albades

Albades

Carles Duarte: una nova manera d’experimentar la fotografia

Duarte és un estudiós de la fotografia, passa molt de temps observant el cel, cercant els  millors moments que vol representar. Ho fa mitjançant una successió d’imatges obtingudes en un període de temps determinat. Observar la sortida del sol cada dia, des d’un lloc concret i a la mateixa hora, no equival a repetir infinites vegades la mateixa impressió visual, ni tan sols significa que es pugui obtenir una fotografia similar, sinó que hi conflueixen diversos factors ambientals, que provoquen que cada instantània sigui diferent.

La majoria de les obres de l’artista expressen les idees de solitud i reflexió, no tan sols per l’hora tant primerenca del dia, sinó perquè els efectes cromàtics que sorgeixen provoquen aquesta sensació de calma i serenor. La divisió en dues parts de la composició, com si fos un primer pla, i el fons, que correspondria a la línia de l’horitzó, es pot relacionar amb la pintura de Rothko, principalment, que sol dividir l’espai en diverses gradacions del mateix color, com per exemple el vermell, el rosa o el blau.

Quan hom s’endinsa en el treball de Carles Duarte, se n’adona que la fotografia és una forma d’expressió artística molt complexa. De fet, n’és un gran estudiós, i dedica llargues sessions a la contemplació de l’espai. Es dóna la circumstància que disposa de diverses càmeres i telescopis, la qual cosa indica fins a quint punt s’interessa per l’estudi de l’univers. La meticulositat de les seves propostes demostra que la fotografia és un element essencial a l’hora d’expressar les preocupacions, les reflexions i l’estat d’ànim de l’artista, a través del retrat de la natura.

Les imatges corresponen fonamentalment als cels de Barcelona i de l’Escala, dos indrets ben diferents, sobretot perquè a la Ciutat Comtal el cel moltes vegades no és prou nítid per poder captar amb precisió tots els canvis de color. A la localitat gironina, però, Duarte pot apreciar i copsar amb més claredat l’aparició del sol. Tant si és en un lloc o un altre, el fet de moure’s en els mateixos espais origina en l’artista la idea de buscar la perfecció en allò imprevisible: cada dia els seus ulls contemplen nous efectes cromàtics. Va a la recerca del color més idoni per transmetre l’emoció, la meravella, com una mena de “caçador incansable d’imatges”, o el que és el mateix, el mou l’anhel de crear composicions insòlites.

 

Ramon Casalé Soler

Comissari de l’exposició

 

En la pell obscura de la nit,

que oculta les formes del paisatge,

s’enlaira el Sol;

hi sagna l’or,

incandescent,

gota de llum,

mirall de l’infinit,

faixa roja de núvols,

foc que cenyeix el foc.

 

S’hi retalla,

llunyà,

com si es tractés d’una imatge,

que travessa els segles,

l’angle que culmina

la silueta escairada.

 

L’alè del món s’atura;

nuesa de l’instant;

hi ressonen els dies,

uns somnis ja extingits.

 

Sentim,

com un vent que ens arriba del passat,

 

Carles Duarte

Col·laboradors