Centre Cultural - Exposicions - Alberto Montes

Alberto Montes

NO FASIS BANYONS

Inauguració divendres  22 de febrer a les 18h

Alberto Montes Gaisán, arquitecte i escultor, combina el disseny d’edificis amb el seu estudi MMiT arquitectes, en companyia del seu germà Agustín Montes Gaisán i Javier Terán Alonso amb obres d’escultura molt entrellaçades i fins i tot amb elements comuns descontextualitzats. L’exposició és el resultat de l’ús de retalls de les obres per seguir component escultures que funcionen com maquetes abstractes i elements de treball, com un croquis d’obra. 

Quina diferència hi ha entre una porta de garatge o un accés a una casa i una escultura? La pròpia obra escultòrica basada en el contrast de llum escala i densitat passa a convertir-se en façana i origen d’un edifici i viceversa. Montes, obsessionat en què la disciplina artística no és l’essència del missatge, no considera clau racionalitzar una emoció per convertir-la en edifici ni fer el contrari sinó que és el mateix acte comunicatiu i l’essència que el mou.

Alberto Montes no sembla preocupar-se per una finalitat concreta en cap de les seves obres ni disciplines sinó que més aviat, és una recerca contínua i la seva tasca comunicativa al marge de la forma d’expressió; com en el poor art, l’artista no dubta en utilitzar els retalls de les obres per seguir component escultures que funcionen com maquetes abstractes i elements de treball com un croquis d’obra.

‘Un croquis d’arquitectura, igual que una composició, no és un fi sinó un camí a alguna cosa. Un croquis d’obra es dibuixa i redibuixa i aquí està la seva essència. És sintètic i una eina personal. Passar un croquis a net per ser bonic és absurd. La seva virtut és ser sintètic, transmetre i en sumar-se l’emoció molt probablement acabi sent bonic.’

Montes creu que la gent s’obsessiona amb obtenir uns alçats bonics, amb tenir bons materials, els costos, els m2… i que això no és important. ‘El que emociona els sentits no és això. És l’espai, els m3, la llum, les visuals, el tacte, i la major part d’això no té cap cost. El que perceben els sentits i que no es mesura ni es cotitza és el que veritablement genera sensacions.’

Montes conclou que en arquitectura definir una bona secció d’un edifici és molt difícil i quan arribes a ella i a sintetitzar una mica complex, tot l’anterior no val. Després es passa a net i es ven però l’original costa desfer-se’n perquè està viva, l’original és l’essència i té un vincle personal. Què seria d’una silueta de Giacometti sense la seva transmissió de la flotabilitat de la figura humana o del Gora Bera de Chillida sense entendre el concepte de massa i equilibri?

 

 

Col·laboradors