Centre Cultural - Exposicions - Carles Fontserè, photocitizen.

Carles Fontserè, photocitizen.

Carles Fontserè, photocitizen. Els projectes pendents.

El nom de Carles Fontserè (1916-2007) va associat al cartellisme de la Guerra Civil i l’exili republicà en els primers anys del franquisme. Menys coneguda, i no per això menys important, és la seva faceta com a fotògraf.

Iniciada a Nova York a la dècada de 1950, moment en què va descobrir aquest llenguatge que el portaria a elaborar més de 40.000 clixés no només de l’efervescent ciutat nord-americana, sinó també de Sant Francisco, Mèxic, Roma, París i Londres. També va fer petites incursions a Barcelona de retorn de l’exili. Territoris, tots ells, altament fotogènics en l’exercici de la fotografia documental i social. És a dir, en la pràctica d’un gènere fotogràfic que madura durant els anys de la segona postguerra mundial amb l’objectiu d’oferir una mirada renovada sobre la realitat socio-econòmica i política, aleshores en plena transformació, i apostar per un món més universalment humanitzat i cosmopolita.

En definitiva, un gènere dins del qual Fontserè s’introdueix per assimilar ràpidament tots els codis socials i estètics que hi anaven associats. Així doncs, les fotografies de Fontserè estan a l’alçada de les mirades d’autors internacionals com Henri Cartier-Bresson o, en particular de l’escola nova-yorkesa, Lewis W. Hine, Sid Grossman, Lisette Model o Robert Frank i, en clau catalana, a les d’Oriol Maspons, Leopoldo Pomés o Joan Colom.

Aquesta exposició revisa els inicis fotogràfics de Fontserè en el context d’una Nova York que ha esdevingut la capital internacional de la fotografia i veure així com l’autor es relaciona amb l’espai i les persones que l’habiten mitjançant l’assaig fotogràfic. Els milers de fulls de contacte, les «bad copies», i finalment, els positivats definitius que conserva i difon la Generalitat de Catalunya a través de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, permeten observar el procés complet de treball.

L’autor elabora sobre l’imaginari visual de la metròpoli moderna al llarg de dues dècades i, en paral·lel, a les relacions que manté amb persones i institucions del món fotogràfic català, com Ramon Batlles, Guillermo Carroggio o la Sala Aixelà.

Malgrat els seus esforços, la impossibilitat d’editar una col·lecció de fotollibres amb Rafael Alberti, Octavio Paz o Camilo José Cela, com nombrosos fotògrafs fan per aquells anys a Espanya, empeny Fontserè a disseminar la seva obra mitjançant canals periodístics, com El Correo catalán, TVE i amb destacades exposicions, al seu retorn a Catalunya. Amb tot, la preservació del fons Fontserè posa de relleu la intensa dedicació de l’artista en la seva faceta de fotògraf i assagista social, tot enllaçant amb la genealogia de la fotografia documental i convertint-se en un representant de primer nivell d’allò que estava tenint lloc en el panorama fotogràfic internacional.

Exposició Comissariada per:

Ricard Planas i Núria F. Rius

 

 

Col·laboradors