ESP On som?

Centre Cultural - Exposicions - Josep Bartolí

Josep Bartolí

Bartolí o la recuperació de l’artigrafia catalana republicana

Una part del llegat de Josep Bartolí (1910-1995) es podrà veure a partir d’aquest dijous 2 de novembre a l’exposició anomenada Bartolí o la recuperació de l’artigrafia catalana republicana.  Nascut a Barcelona el 1910, la seva vida fou un exili constant i portà al límits la rauxa i seny a favor de les transformacions socials. Fruit de la seva lluita, Bartolí creà una obra que busca l’estètica dels píxels, tot apel·lant al carrer i les parets murals com a símbols, com els grans espais aparadors de difusió de les idees polítiques de tots els temps.

L’exposició està concebuda en diferents blocs temàtics prenent el concepte de píxel i de collage com a eix visual integrador. S’exhibeixen tres pintures de gran format, propietat de la Generalitat de Catalunya, que són un quadre de micro quadres i, paral·lelament es du a terme un muntatge on s’exposen tot de quadres i dibuixos concentrats com si representessin un quadre de quadres, en format de gran mural urbà. Per complementar l’exposició hi ha documentació i llibres il·lustrats de l’autor, així com un documental inèdit on es dóna la visió artística de l’artista.

L’obra de Josep Bartolí es particularitza per un expressionisme, d’herència centreeuropea, desbordant, potència cromàtica esclantant, textures i collages juganers a les pintures. L’obra sobre dibuix, també sota aquests paràmetres, tendeix a despullar-se de tot el que no sigui la simplicitat del traç negre sobre paper blanc. Arribar al fons de les tenebres amb acidesa, que és l’objectiu de l’artista, mentre radiografia amb un bisturí-ploma l’essència de la condició humana.  

 

Ricard Planas Camps – crític d’art, editor de Bonart i curador de l’exposició

Biografia

Vitalista de pro primer es va exiliar a França, on va conèixer l’horror dels camps de refugiats, fins al posterior trasllat a Mèxic, on va connectar amb tot el cercle de muralistes mexicans compromesos i revolucionaris i, arrel d’aquest lligam, va tenir una sonada relació sentimental amb l’artista Frida Kahlo, un dels referents de l’art del segle XX.

El seu exili va continuar fins al Estats Units, país on acabaria casant-se i residint-hi fins a la seva mort a Nova York, el desembre del 1995. A Nova York va estar en relació permanent amb Carles Fontserè i Josep de Creeft.

Cal recordar que el promotor cultural i economista terrassenc Jaume Canyameres fou un dels grans amics i col·laboradors de Bartolí i, prova d’aquest fet, les diferents exposicions que li organitzà en vida, així com el llibre que va publicar amb una extensa entrevista a l’autor; un volum on es plasma perfectament l’imaginari del pensament hiperactiu de l’artista català.

L’exposició en el Centre Cultural Terrassa no és la primera de Josep Bartolí, la primera fou el 1984 i en aquell moment la va inaugurar el president Josep Tarradellas. Un fet que no va generar una excessiva simpatia per part de Bartolí, un home sempre crític amb la transició, revolucionari de mena i que va tenir en el pensament anarquista el seu leitmotive.

Col·laboradors