Centre Cultural - Exposicions - Josep Maria Avilés

Josep Maria Avilés

Les inquietuds del silenci

En els darrers anys, el treball de Josep M. Avilés (Barcelona, 1942),  s’ha anat encaminant cap a la recerca d’una materialitat volumètrica, jugant amb conceptes contrastats. Per una banda, l’objectualitat dels components incorporats i, per l’altra, el camp pictòric que l’envolta. Una dualitat dins d’un espai atmosfèric que crea una realitat tangible i corpòria en contraposició amb una realitat sentida i imaginada.

En l’obra d’Avilés es fa evident el diàleg de contraris, la recerca d’una harmonia que equilibra l’espai en una conjugació de tensions i d’exploració dels accidents. Una pugna entre l’apol·lini i el dionisíac, entre la raó i l’emoció. Però també l’ atzar, la imperfecció, el dubte, són part d’un missatge que l’artista vol deixar palès en uns ambients carregats de cert barroquisme que desvetlla l’empremta del pas del temps. Un barroquisme que, a través del joc de llums i ombres, ens transporta a una transcendència mística.

Amb un vocabulari propi i amb un treball gairebé d’alquimista,  realitza una obra que s’endinsa en l’estructuració geomètrica. El rigor de les formes denota una disciplina en la que descarta qualsevol factor superflu per quedar-se amb l’essencial. Una austeritat que, en el seu sentit estructural, troba una ordenació i una equilibri evidents. Aquesta severitat també es transmet en els tractaments pictòrics; una sobrietat cromàtica dins d’una gamma de negres, grisos, ocres, blaus, terrosos i vermells que harmonitzen en el marc de l’espai establert. Amb una cura extrema, la seva creació és pacient i silenciosa, respira una musicalitat atenuada que ens invita a la reflexió. Una obra feta de construcció, de silencis, d’ombres, d’espais i de l’evocació del paisatge vital.

Per a Avilés, l’obra és un camp de diàleg, un espai de confrontació, un escenari d’experimentació on els objects trouvés, troben el seu lloc. Construccions que recorden el més pur Kurt Schwitters en relació als seus assemblatges amb materials de rebuig o el llegat més proper de Gerardo Rueda o de Francisco Farreras. La recuperació dels elements i el reciclatge dels mateixos atorguen nova vida a una obra plena de conjuncions, acoblaments, fragments i trossos de preexistències que han estat per a aquest artista un autèntic mètode de treball.

La mostra que presenta al Centre Cultural Terrassa és una acurada selecció d’una vintena d’obres dels últims anys. Obres que requereixen de l’espectador una mirada pausada, assossegada, reflexiva i atenta per a la seva contemplació. Una obra que ens convida a entrar en els enigmes de la mudesa, en els territoris infinits, en el misteri de les llums i les ombres, en l’emprenta del temps fugit. Una obra de silencis i de memòries que reuneix la tradició més clàssica amb les inquietuds contemporànies.

Joan Gil Gregorio (comissari)

 

Inauguració, dijous 2 de febrer, a les 19h

 

 

Col·laboradors