Centre Cultural - Exposicions - Lluís Estopiñan

Lluís Estopiñan

La llum que et va tocar

Lluís Estopiñan reuneix diverses sèries que afloren en imatges allò que es resisteix a ser mostrat: el pas del temps. El seu treball, en els darrers cinc anys, ha esdevingut, de fet, una elaborada reflexió sobre la memòria, la identitat i les capes d’allunyament que sedimenten en l’obra a través de l’ús cada vegada més subtil de la pintura, el seu mitjà d’expressió primordial, posant-la sovint en diàleg amb la imatge fotogràfica.

El seu procés de creació a partir de sèries li permet explorar diverses formes d’acostament al quadre com a espai portador d’enigmes sobre la percepció, el record o la intimitat, sovint servint-se de fotografies d’antics àlbums familiars adquirits als Encants que transporten el sentiment de la pèrdua i, al mateix temps, la intensitat dels instants viscuts.

A través del collage, el muntatge, les veladures i els grafismes, fins i tot dels accidents que algunes de les imatges que fa servir porten adherits, des de taques d’òxid a talls, desenfocaments i restes d’escriptura, l’artista esdevé un arqueòleg a la caça dels vestigis de l’existència, per ínfims que siguin, com si a través d’ells es preservés la integritat d’una vida, tot el que tindrem dret a posseir.

La periodista cultural, Eva Vàzquez, apunta cap a la delicadesa d’una manera de procedir que implica també un compromís ètic amb les imatges i el ròssec de memòria que invoquen, en el convenciment que aquesta és una de les principals comeses de l’art: fer present l’absent.

 

Lluís Estopiñan (Mollet del Vallès, 1958) Graduat en Procediments Pictòrics per l’Escola Massana de Barcelona l’any 1988. Des de principis dels anys vuitanta, no ha deixat de treballar en pintura, instal·lacions artístiques i fotografia en les seves diverses formes analògiques i digitals, que ha exposat en galeries i centres d’art no només de Catalunya o Espanya, sinó també de Japó, França, Anglaterra, Itàlia, Japó, Alemanya, Portugal, Argentina i Mèxic.

Li interessa el procés com a part del discurs en cada projecte; es proposa que hi tingui un sentit i que en resulti alguna cosa palpable, no virtual, i que combini reflexió i emoció. Les qüestions que han motivat el seu treball fan referència a la vida com a espai temporal de possibilitats (en sèries com ara Interval TemporalCronos vs. CromosPeriple peribleIntemporal o Lapsus) o la percepció de la realitat (DoxaRed Doxa).

També tot el que gira al voltant de la memòria com a element central de la nostra identitat en sèries com les que conformen “La llum que et va tocar”: Lost MemoryMissing MemoryHidden MemoryPainted Memory o Disclosed Memory, només exposades fins ara al Museu de Granollers excepte aquesta darrera.

Pel que fa a Disclosed Memory, ha estat exposada de manera més o menys extensa a la Royal Photographic Society del Regne Unit (Londres, Edimburg, Dublín, Brighton), la Shima City Gallery i la Marya Osaka Gallery del Japó, la Galeria Lucía Dueñas d’Oviedo, la Fundació Vila Casas (Torroella de Montgrí), el Museu Abelló de Mollet, el Museu de Granollers, els festivals Revela’t de Vilassar de Dalt, Noviembre Fotos de Buenos Aires, Photopatagonia de Río Gallegos (Argentina) o les galeries Espai G de Terrassa, i Barcelona Visions, Valid Foto o Esther Montoriol, de Barcelona.

 

Exposició produïda per: 

Resultat d'imatges de Museu de Granollers

 

Informació de l’exposició complementària d’Estopiñán a l’espai La Galeria · La cara oculta de la memòria

Col·laboradors