Centre Cultural - Exposicions - Lola Montserrat

Lola Montserrat

Ànima

Al Gènesi, l’últim ésser que es posa al món és l’home; els altres ja l’havien ocupat (o n’hi havien instal·lat). Potser és per això que la seva relació amb ells ha estat, si més no, conflictiva.

El projecte Ànima, parteix de les relacions que l’home, l’anomenat “rei de la creació”, manté amb el món animal, de la més insignificant a la més supèrbia de les bèsties.

Des del moment en què s’ha de buscar l’aliment i es torna carnívor, els animals esdevenen el seu sustent. És aquest l’eix en què s’acomoda Ànima 1.0, l’animal com aliment i, a les modernes societats, com objecte de consum. Del Paradís ençà les bestioles han passat innumerables vicissituds per acabar penjades d’un ganxo en un mercat, exhibides entre trossos de gel o cost renyides en un embolcall de plàstic, tan humà i artificial previ trànsit de la vida a la mort, com molt bé explica Faustí Llucià a propòsit de la meva obra.

No és gens estrany, doncs, que aquest home caçador mostri els seus trofeus damunt l’aparador o dins una vitrina de casa o bé acumuli peces del món natural que l’atrauen o li complauen. I és així com arribem a Ànima 2.0, eix en el qual s’empresona la bellesa dels éssers que varen ser lliures.

La bellesa captiva, el col·leccionisme d’animals que tot sovint es dissequen o es travessen amb una agulla són l’objecte d’atenció a Ànima 3.0. La seva presencia a l’entorn humà ja no respon a una necessitat vital – si li podem dir així – sinó a una pura i simple qüestió d’estètica i d’exhibicionisme de poder.

La inquietut que espero transmetre amb Ànima, a més, està lligada a una determinada estètica fotogràfica que dóna la tècnica del col·lodió humit. El color, les taques, les imperfeccions que són inherents al mateix procés creat per Gustave Le Gray i que s’aprofiten per dotar de més autenticitat el projecte es potencien amb l’altra característica que aporta aquest procés: l’extraordinària definició que permet deixar a la vista el més mínim detall. En aquest sentit, totes les peces d’Ànima estan tractades amb un procés artesanal molt allunyat del consum frenètic de la imatge fotogràfica tan vigent en l’actualitat. Cadascuna de les obres d’Ànima ha estat creada amb calma, amb la lentitud que requereix barrejar els químics (posar-hi els noms), comprovar que les condicions ambientals siguin les adequades, vessar el col·lodió sobre la placa tenint cura que rellisqui uniformement, banyar la placa amb nitrat de plata, col·locar-la a la càmera, prendre la foto, extreure el xassís de la càmera, rebel·lar, rentar, eixugar i envernissar.

Lola Montserrat (Barcelona, 1954)
Fotògrafa, experta en tècniques fotogràfiques del segle XIX i en tractament digital de la imatge, es va llicenciar en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, exercint com a metge fins el 1988, any en que va reorientar la seva vida professional cap a la fotografia. 

Aquest mateix any entra a formar part de l’equip docent de l’escola IDEP, on impartirà diferents cursos i tallers de tractament digital de la imatge, tècniques antigues i tècniques alternatives. Compaginant-ho, entre d’altres, amb col·laboracions amb la Fundació La Caixa, la Casa Golferichs, la Universitat Politècnica de València,…

La seva obra ha estat exposada en nombroses ocasions en exposicions individuals i col·lectives, tan a diferents espais de Barcelona com a Miami, Oporto o Toulouse.

 

Exposició produïda per: 

Col·laboradors