Centre Cultural - Exposicions - Maria Assumpció Raventós

Maria Assumpció Raventós

Raventós presenta un conjunt d’obres formades per gravats, pintures i tapissos que repassen la seva sòlida trajectòria. Una obra extensa on es mostra la força i el caràcter de l’artista que experimenta en diversos llenguatges i tècniques per fer les seves creacions. En aquesta exposició, el comissari i crític Arnau Puig, formula una vella qüestió que trasllada a l’espectador:  Quan les dones es dediquen al que en diem art, el que elaboren té una presència especial? es nota que aquella obra és feta per una sensibilitat femenina?  (…) M.Assumpció Raventós  permet recórrer a aquest ull inquisidor.

L’artista s’alimenta de diverses fonts i referències que la porten a experimentar amb tot tipus de materials per fer les seves composicions: fibres i elements de la natura com terra i escorça que donen noves formes plàstiques, textures i relleus. La seva trajectòria vital, (casada amb un mariner) la va portar a viatjar i descobrir paisatges diferents, d’aquí també el predomini del color blau, hores, dies i mesos navegant. L’exposició, compta amb obra figurativa, paisatges, gratacels convertits en composicions geomètriques i obra abstracta.

Maria Assumpció Raventós, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia al 1930, va començar els seus estudis de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona i al Taller de Johnny Friedl Ender a París. A més a més, va completar la seva formació amb estudis de gravat i també de litografia al Smithsonian Institute de Washington D.F, als Estats Units. Raventós, va viatjar diverses vegades a Orient per estudiar i perfeccionar el gravat japonès. Raventós ha  exposar les seves obres a sales d’arreu d’Europa, a Baltimore, Nova York, Corea, Xangai i Nova Zelanda.

El 1987 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Carta de Mestre Artesà i al 1991 la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria. En la seva etapa com a docent va ser professora de dibuix a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i  va ser vicepresidenta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts (1980). També va ser nomenada Membre d’Honor de l’Academia Internazionale d’Arte Moderno de Roma (1996). Raventós ha estat també presidenta de l’Associació de Promotors d’Activitats Artístiques.  

 

 

L’acció creadora gairebé universal a l’àmbit de la plàstica de Maria Assumpció Raventós és el reflex d’una vida que no ha tingut altres horitzons que la d’observar les formes naturals i socials que ofereix el mon. De terra ferma, observant el mar i el que s’hi albira als horitzons, ulls, sensibilitat i mans de l’artista no han fet altra cosa que atorgar-los formes plàstiques adients, amb suports siguin plans o bé engolits per gruixos matèrics de fibra o de collage. La pintura, el gravat, la tapisseria, tot elaborat sempre segons criteris personals o els que  determini els models i/o modes de cada moment i circumstància en relació a les inquietuds creadores abstractes modernes. Tanmateix sempre s’hi albira la sensibilitat femenina, Maria Assumpció Raventós ens fa partícips de sensacions i expressions que si bé també nosaltres podríem arribar a sentir són pocs els que hi reïxen a expressar-les. Les dimensions, d’imponents a minimalistes, acaben per precisar el missatge dels continguts de cada una d’aquestes complexes obres.

És una vella qüestió: quan les dones es dediquen al que en diem art, el que elaboren té una presència especial? es nota que aquella obra és feta per una sensibilitat femenina? Perquè, que hi ha sensibilitat femenina, és reconegut i acceptat; el segell, la marca femenina, es diu respecte de totes les coses que toquen, o en les que intervenen, les dones.

Però emplaçats davant d’una pintura, una escultura, una arquitectura o un gravat, ¿es “veu”, es palpa que l’ha executada una dona? Resposta difícil perquè sembla que les dones encara es deixen emportar per les modes i regles de fer masculins, els que acostumem a dir-ne acadèmics i que les dones no s’han atrevit a mostrar com,  a la seva manera, ho farien. Fixem-nos en els colors; fins i tot els que en diem de “perfumeria”; els homes també els utilitzen segon modes o temes però potser la gràcia femenina consisteix en una certa disposició de tot plegat.

Assumpció Raventós  permet recórrer a aquest ull inquisidor.    

Arnau Puig

 

 

 

Col·laboradors