Sala de premsa

Pel davant i pel darrere

Teatre de Festa Major

Hi ha comèdies que no mai passen de moda, clàssics que val la pena recuperar i que el públic pugui tornar a gaudir de l’espectacle, a Terrassa ho farem després de 23 anys!

La nova versió d’aquest esbojarrat vodevil es posa al dia amb un nou muntatge i nous actors però manté un dels trets que van contribuir a l’èxit del muntatge a Catalunya: el bilingüisme. Malentesos davant i darrere l’escenari en una doble ficció que narra com una troupe de pèssims actors intenta muntar una obra de teatre. Aquesta vegada, els actors ens traslladaran a una mansió de la Sierra madrileña.

Pel davant i pel darrera ha estat traduïda a 28 idiomes, representada en 50 països diferents des de la seva estrena a Londres fa 33 anys i vista per més de 14 milions d’espectadors d’arreu del món.

Berto Romero

Mucha Tontería

Cançó d'amor i de guerra

Polifònica de Puig-reig i Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

Sarsuela

Nova versió d’aquesta sarsuela catalana que actualitza un dels símbols del patrimoni musical català i una de les peces més grans i emblemàtiques de la lírica catalana. Cançó d’amor i de guerra és el projecte més ambiciós en els nou anys de vida de l’orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i estarà acompanyada per la Polifònica de Puig-reig a la part coral.
La sarsuela, estrenada l’any 1926 i composta per Rafael Martínez Valls, va haver de canviar el títol per Els soldats de l’ideal degut a la situació política del país. En plena Dictadura de Primo de Rivera, el Capità General de Catalunya, Milans del Bosch, no autoritzava la seva estrena si no variava el títol. La sarsuela va obtenir un gran èxit i des de llavors és l’obra més celebrada del teatre musical català.

Marcel Gros

Universari

En un petit univers de lletres vocals que es transformen en edificis i paisatges, el Marcel juga amb les paraules i els objectes, transformant la realitat a base de riure i imaginació. L’artista de clown es convertirà en una multitud de personatges: un presentador impresentable, un mim que parla, un il·lusionista il·lusionat, un músic desconcertant, un oriental desorientat i un astronauta desorbitat…només hi faltes tu!

Feliç UNIVERSARI!

 

A partir de 3 anys

Sant Petersburg Festival Ballet

La Bella Dorment

La Bella Dorment és potser el més important de tots els ballets clàssics del compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, coreografiat espectacularment pel mestre francès Marius Petipa. El ballet es va estrenar el 1890 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg davant d’una audiència d’aristòcrates russos de la cort imperial.

 

Argument

El rei Florestan XXIV i la reina han convidat totes les fades al bateig de la seva filla, la princesa Aurora, perquè siguin les seves padrines. Mentre arriben amb obsequis per al nadó, són interrompudes per la presència de Carabosse, la fada malvada. Està enfadada per no haver estat convidada i li regala a Aurora un fus, anunciant que un dia la princesa es punxarà un dit amb ell i morirà. La Fada de les Liles, que encara ha d’oferir el seu regal, promet que Aurora no morirà, sinó que caurà en un son profund del qual es despertarà amb el petó d’un príncep.

Cent anys més tard, el príncep Florimond està caçant al bosc amb els membres de la seva cort. Veuen un cèrvol i els seus acompanyants el persegueixen, deixant al jove príncep darrere, somiant pensativament en l’amor ideal. Apareix la Fada de les Liles i li mostra una visió de la princesa Aurora. Florimond li implora que el porti al lloc on està dormint. A les portes del palau, es troben Carabosse, que és expulsada per la Fada de les Liles. Finalment, Florimond desperta la princesa Aurora amb un petó: l’encanteri es trenca i Carabosse finalment és vençuda. Els personatges dels contes de fades assisteixen al casament del príncep Florimond i la princesa Aurora. S’uneixen a les celebracions i la Fada de les Liles beneeix el matrimoni.

Gala de Ballarins Catalans al Món

Després de l’èxit de la Primera Gala de Ballarina catalans al món, ens ha semblat oportú seguir convidant ballarins de casa nostre que estan mostrant el seu talent a les principals cases de dansa del món.

En aquesta segona edició de la gala hem convidat a ballarins que treballen diàriament al Teatre de Lüneburg o el Leipzig Ballet d’Alemanya, el Ballet Nacional de Noruega, el Ballet Nacional de Moràvia i Silèsia (República Txeca) o el Balletto del sud (Itàlia).

Un programa divers que ens permetrà gaudir dels diversos estils de la dansa, amb l’elegància i excel·lència tècnica com a eixdenominador.

 

PRIMERA PART:

Roger Cabrera Cuadrado i Ayaka Fujii, Gran Pas Classique de Victor Gsovsky. Música:Daniel François

Jaume Costa i Natalie Franke, Mosaic de Jaume Costa. Música: Philip Glass

Mariona García Fornell i Sergio Méndez Romero, Coppélia Tercer Acte de Arthur Saint Léon. Música: Leo Delibes

Júlia Cortés i Francesc Fernández, Raíces de Júlia Cortés i Francesc Fernández. Música: Sigur Ros

Anna Vila i Jaume Bonnnin, El Trencanous Primer Acte de Can Arslan. Música: Tchaikovsky

Ricardo Castellanos i Elise Nøkling-Eide, El Llac dels Cignes Tercer Acte de Marius Petipa. Música: Tchaikovsky.

SEGONA PART:

Jaume Costa i Natalie Franke, La Bella Dorment de Marius Petipa. Música: Tchaikovsky

Mariona García Fornell i Sergio Méndez Romero, Endess thoughts de S. Méndez. Música: Max Richter

Roger Cabrera Cuadrado i Ayaka Fujii, In 2 de Fabio Adorisio. Música: Philip Glass

Júlia Cortés i Francesc Fernández, Endless fall de Júlia Cortés i Francesc Fernández. Música: Lisa Gerrard i Patrick
Kassidy. Ashes and Snow (bandasonora)

Anna Vila i Jaume Bonnnin, Peer Gynt de Can Arslan. Música:
Edvard Grieg

Ricardo Castellanos i Elise Nøkling-Eide, Diana i Acteón de Agripina Vaganova. Música: Riccardo Drigo.

Patricia Guerrero

La Catedral

El món de les creences i els sacrificis són els grans temes d’aquest muntatge. Patricia Guerrero ens endinsa a la liturgia sagrada del ball i ens convida a reflexionar sobre el paper de la religió en les dinàmiques d’opressió de la dona, el fet místic, la repressió i els límits entre el que és sagrat i el que és profà.
A l’escenari, el so de les campanes trenquen la foscor del silenci i se’ns mostren esperits temporals encarnats pel ball, acompanyants per la percussió, el cant, la llum i la guitarra.

Patricia Guerrero (1990) és l’última revelació del flamenc i la primera figura de la seva generació. Amb només 28 anys ja té dos Giraldillos (Millor artista revelació 2012) i amb La Catedral el Millor Espectacle de la Bienal de Sevilla 2016. A més, ha estat nominada als Premis Max com a millor intèrpret i millor vestuari, entre d’altres reconeixements.

La Catedral és una litúrgia sobre el dolor i l’alliberament de la dona a través de l’última revelació del flamenc

Gala American Ballet Theatre

Una constel·lació de ballarins de l’American Ballet Theatre (ABT) ens oferiran una nit plena d’emocions on es mostrarà l’excel·lència d’una de les companyies més destacades i importants del món. L’ABT va ser fundada el 1939 a Nova York i la seva història no ha fet més que guanyar prestigi pel seu planter de ballarins que n’han format part. La llista de noms és innombrable però podem destacar ballarins principals com Mikhail Baryshnikov Nina Ananiashvili, Maxim Beloserkovsky, José Manuel Carreño, Angel Corella, Herman Cornejo, Irina Dvorovenko, Alessandra Ferri, Marcelo Gomes, Paloma Herrera i Julie Kent, entre d’altres.

De vocació itinerant, l’ABT ha recorregut més de 140 ciutats i no té sala pròpia, tot i que el Metropolitan Opera House és la plataforma de llançament de totes les seves estrenes. Caroline Kennedy, Carolina Herrera i La Prairie són alguns dels seus mecenes.

Entre les estrelles que formaran part de la gala destaquen els ballarins principals i solistes: Isabella Boylston, James Whiteside, Catherine Hurlin, Calvin Royal, Katherine Williams o Blaine Hoven.

Elenc: Blaine Hoven (solista), Carlos Gonzalez (cos de ball), Isabella Boylston (principal), James Whiteside (principal), Katherine Williams (solista), Lauren Post (cos de ball), Catherine Hurlin (solista), Calvin Royal (solista), Alexandra Basmagy (cos de ball amb papers de solista) i Aran Bell (cos de ball).

Brodas Bros + Brincadeira

Vibra

Després de la seva gira per Alemanya, Suïssa, Luxemburg, Itàlia, i el seu pas per Barcelona i Madrid, els Brodas Bros tornen a Terrassa amb moltes ganes de Vibrar! Aquesta vegada, amb la companyia de percussió Brincadeira, ens porten un espectacle molt poètic i enèrgic.

Brodas Bros volia trobar quelcom que intensifiqués l’energia del hip hop mediterrani que tant els caracteritza i per altra banda Brincadeira volia fugir de la catalogació de ser tan sols un grup de percussió i introduir altres tècniques en els seus espectacles. I amb aquesta mútua necessitat neix el projecte: Brincabros.

 

Un espectacle on es barregen percussió i danses urbanes

Ailey II

Where There Are Tongues, Road to one, Breaking point

Durant més de quaranta anys, Ailey II ha fusionat l’esperit i l’energia del millor talent jove d’Amèrica amb la passió i la visió creativa dels coreògrafs emergents més destacats. Iniciada el 1974 com a Alvin Ailey Repertory Ensemble, i ara Ailey II, personifica la missió pionera d’Alvin Ailey de fer arribar la dansa a una comunitat cultural més àmplia facilitant representacions de dansa i programes de formació dirigits a tothom. Alvin Ailey va seleccionar la veterana ballarina Sylvia Waters per dirigir la seva companyia jove i, com a directora artística durant 38 anys, va transformar l’Ailey II en una de les companyies de dansa més populars d’Amèrica.

El juny de 2012, Waters es va jubilar i va designar al seu col·laborador Troy Powell com el nou director artístic. Amb Powell al capdavant, l’Ailey II continua emocionant a l’hora que aporta una nova dimensió a la companyia.

L’Ailey II ha estat aclamada per la crítica i té un repertori representatiu que inclou obres de mestres creadors com Alvin Ailey, Talley, Beatty, Donald Byrd, Ulysses Dove, etc.

Enganxats per la passió que transmeten els seus ballarins, Ailey II torna un any després al Centre Cultural Terrassa amb dues noves coreografies i repeteix l’intens Breaking Point de Renee I McDonald

Where There Are Tongues (2018)
On hi ha llengües – Inspirada en la idea que tots formem part d’aquest món, tan pels èxits com pels fracassos col·lectius. El coreògraf Bradley Shelver presenta un treball d’alta intensitat acompanyat de la música del grup francès a cappella Lo Còr de La Plana.

Road to one (2017)
Quin llegat deixarem? El coreògraf Darrel Grand Moultrie s’embarca apassionadament al viatge que tots emprenem per trobar el sentit de la nostra vida per traspassar-lo finalment a les noves generacions. Inspirat per un mentor que el va introduir en l’art des de ben petit, Moultrie presenta una impactant coreografia de moviments elegants i moderns. L’eclèctic repertori musical compta amb artistes com Ezio Bosso, Kenji Bunch, Monica Ohuchi, Oliver Davis i Spark.

Breaking Point (2017)
És una intensa representació de la lluita pel desig i com ens pot portar al límit. Adaptada amb la música d’Audiomachine,
la coreografia d’alta potència i modernitat de Renee McDonald captura la força de voluntat i el frenesí de mantenir la ‘lluita’ fins al punt de ruptura.