Centre Cultural - Programació - Compañía Nacional de Danza (2012)

Compañía Nacional de Danza (2012)

Compañia Nacional de Danza
  • Compañía Nacional de Danza
  • Compañía Nacional de Danza
  • Compañía Nacional de Danza
  • Compañía Nacional de Danza
  • Compañía Nacional de Danza
  • Compañía Nacional de Danza
  • Compañía Nacional de Danza

Logos CND

Direcció: José Carlos Martínez

PROGRAMA

“Holberg Suite”
Coreografia: Tony Fabre (2000)
Música d’E Grieg
Durada: 18 minuts.

“Tres Preludis” (1969) (Estrena per la CND 15-XII-2012)
Coreografia: Ben Stevenson
Música: Serguei Rakhmàninov
Durada: 14 minuts

 “Descamino de dos” (2012)
Coreografia: Matthia Russo i Diego Tortelli
Música: Cliff Martínez 
Durada: 9 minuts 

 descans

“Sonatas” (2012) (Estrena Absoluta per la CND el 15-XII-2012)
Coreografia: José Carlos Martínez
Música: Scarlatti / Padre Soler 
Durada: 25 minuts

 

La CND es posa les sabatilles de punta

La Compañía Nacional de Danza, dirigida per José Carlos Martínez, comença a marcar un nou rumb, que s’endinsa cap als terrenys de la dansa clàssica sense perdre el repertori contemporani que ha fet d’aquesta companyia una de les més prestigioses del món en aquest camp . La CND crea un nou projecte que s’anomenarà CND Clàssica (tota una declaració d’intencions) i que tindrà la seva presentació oficial ni més ni menys que al Teatro Real de Madrid. En paraules del propi Martínez “La CND segueix avançant cap a un model més obert, versàtil i proper al públic, que combina l’elegància i la modernitat, l’avantguarda i el classicisme, mantenint en tot moment el seu compromís amb l’excel lència i la qualitat artístiques. “

Uns mesos abans de la seva estrena oficial, el públic de Terrassa, tindrà l’oportunitat de conèixer bona part d’aquesta proposta. I ni més ni menys que amb dos estrenes, “Sonatas”, del propi Martínez i “Tres Preludios”, de Ben Stevenson. La CND ens ofereix un programa eclèctic que reuneix peces d’estils i orígens molt diferents, on la creativitat, l’originalitat i la passió en la interpretació de la Companyia Nacional de Dansa queden patents una vegada més.

 

+ SOBRE EL PROGRAMA

Holberg Suite
Coreografia: Tony Fabre
Música: Edvard Grieg (Holberg Suite)
Figurins: Tony Fabre (amb la col · laboració d’Ismael Aznar)
Disseny de Llums: Nicolás Fischtel (A.A.I.)

Estrenat per la Companyia Nacional de Dansa 2 al Teatre Albéniz de Madrid, el 25 de maig de 2000.

Holberg Suite és una coreografia de Tony Fabre inspirada en la música del compositor noruec Edvard Grieg (1843-1907).

La música de Grieg ofereix Fabre l’acompanyament ideal a un treball abstracte on les imatges es succeeixen sense una relació argumental i proporcionen al coreògraf una total llibertat a l’hora de crear. L’absència d’escenografia fa de la música i la coreografia els únics protagonistes d’aquest viatge. Amb aquest treball es convida l’espectador a aclarir la seva ment: a alliberar-la perquè gaudeixi d’aquesta creació.

Edvard Grieg va compondre aquesta partitura amb motiu de la celebració del bicentenari del naixement del dramaturg noruec Ludvig Holberg, també conegut com el Molière del Nord. Grieg és el més famós compositor noruec de la història i el primer compositor escandinau reconegut universalment.

 

Tres Preludios
Coreografia: Ben Stevenson
Música: Sergei Rachmaninoff (Opus. 32, # 10, Opus. 23, # 1, Opus. 32, # 9)
Disseny de Llums: Nicolás Fischtel
Posada en Escena: Trinitat Vives

Estrenat per la Harkness Youth Company el 1969.
Pròxim estrena per la Companyia Nacional de Dansa el 15 de desembre al Centre Cultural de Terrassa.

Tres Preludis, premiat internacionalment des de la seva creació per Ben Stevenson el 1969, està muntat sobre una selecció dels Preludis de Sergei Rachmaninoff. Ha estat nombroses vegades representada per companyies a tot el món, incloent l’American Ballet Theater, el Ballet de l’Òpera de París i el Ballet de la Scala de Milà. El subtil i romàntic pas a dos se centra en els personatges de dos ballarins que s’enamoren mentre treballen en un estudi de dansa. Els tres moviments despleguen gran velocitat i intensitat en paral·lel a la passió que creix entre els ballarins. Tres Preludis va ser guardonada amb la medalla d’or per coreografia en el Concurs Internacional de Ballet de Varna, Bulgària el 1972.

 

Descamino de dos
Coreografia: Mattia Russo i Diego Tortelli
Música: Cliff Martínez
Text: Mattia Russo i Diego Tortelli
Disseny de llums i vestuari: Mattia Russo i Diego Tortelli
Durada: 9 minuts

Estrenada al juliol 2012, al Certamen Internacional de Coreografia Burgos – Nova York 2012 – Estrenada per la Compañía Nacional de Dansa al Mercat de les Flors, Barcelona, ​​el 27 octubre 2012

Algunes vegades no ens adonem de la sort que tenim per tot el que la vida ens ofereix, Hi ha persones a les que, amb una simple mirada, comprens i entens l’amor que per tu senten, que estan disposades a fer-ho tot per tu i que mai et deixaran sol. Hi ha distàncies, hi ha incomprensions, però el que hi ha no s’acaba i supera qualsevol obstacle que se li posa al davant.

Hi ha persones a les que perdonaries fins el pitjor error, perquè sense elles la teva vida no tindria sentit, perquè caminar amb ells al teu costat, de la mà, és la millor sensació que hi ha al món, perquè així mai et sentiràs sol .

 

Sonatas
Coreografia: José Carlos Martínez
Música: Pare Antoni Soler (Sonates n º 45 i 118) i Domenico Scarlatti (Sonates n º 39, 159,
208 i 286)
Figurins: Agnès Letestu
Disseny de Llums: Nicolás Fischtel
Realització de Vestuari: Carmen Granell
Assistents coreogràfics: Pi Alosa i Elna Matamoros

Estrena mundial el 15 de desembre de 2012 al Centre Cultural de Terrassa.

La inspiració de Martínez a l’hora de crear aquesta peça parteix d’un profund estudi previ de la partitura musical de Scarlatti i Pare Soler. Com en una sonata, les frases coreogràfiques es transformen, es repeteixen i evolucionen al ritme de l’estructura musical.

Podria assemblar-se a un “exercici d’estil”, com en el seu moment va fer Balanchine en alguna de les seves peces. Cada ballarí representaria un instrument musical de la “versió orquestral” de les sonates, interpretant la seva pròpia partitura coreogràfica.

 

+ SOBRE LA CND i JOSÉ CARLOS MARTÍNEZ

Compañía Nacional de Danza

La Compañía Nacional de Danza va ser fundada el 1979 amb el nom de Ballet Nacional de España Clásico, i va tenir com a primer director a Víctor Ullate. El van succeir María de Ávila i Maya Plisetskaya, fins que, el 1990, Nacho Duato va ser nomenat director artístic de la companyia.

La incorporació de Nacho Duato va suposar un canvi innovador en la història de la formació, fins a l’any 2010 va aportar 45 treballs com a coreògraf, avalats per la crítica mundial i la CND, sense oblidar els preceptes clàssics, va derivar cap a un estil més contemporani.

Després d’un any de transició sota la direcció artística d’Hervé Palito, José Carlos Martínez va ser nomenat director de la Companyia Nacional de Dansa.

El projecte del ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París per la Compañía Nacional de Danza es basa en el foment i la difusió de l’art de la dansa i el seu extens repertori, reservant un ampli espai a la nova creació espanyola, sense oblidar els grans coreògrafs d’avui. En el futur, s’aniran incloent en el repertori de la CND peces d’altres estils com el clàssic i el neoclàssic, sense oblidar mai la dansa contemporània i d’avantguarda.

Es tracta d’afavorir l’apropament de nous públics a la dansa i impulsar la projecció nacional i internacional de la CND.

 

José Carlos Martínez

Director de la Companyia Nacional de dansa
Ballarí Estrella de l’Òpera de París
Premi Nacional de Dansa 1999

Inicia els estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina. Entre 1984 i 1987 va estudiar al Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i va ingressar a l’Òpera de París. El 1988 va ser elegit personalment per Rudolf Nureyev per formar part del “Cos de Ball” del Ballet de l’Òpera de París.

Després guanyar el 1992 la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Varna, va ser nomenat Ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París el 1997, la màxima categoria en la jerarquia del Ballet.

Al llarg de la seva carrera va rebre altres premis importants com el Prix de L’Arop, Prix Carpeaux, Premi Dansa & Dansa, Premi Léonide Massine-Positano, Premi Nacional de Dansa, Medalla d’Or de la ciutat de Cartagena, Premi “Elegance et TalentFrance / Chine “, Premi de les Arts Escèniques (València), Premi “Benois de la Dansa” per la seva coreografia “Les Enfants du Paradis”, Premi Dansa València. És “Comendeur” de l’Ordre de les Arts i les Lletres (França).

Dins el repertori de José Carlos destaquen els grans ballets clàssics i neoclàssics, a més d’haver treballat amb la majoria dels grans coreògrafs del segle XX, des de Maurice Béjart a Pina Bausch, passant per Mats Ek o William Forsythe, alguns dels quals han creat peces per a ell.

José Carlos Martínez ha ballat també a prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat.

 Com coreògraf ha creat: “La meva Favorita” (2002), “Delibes-Suite” (2003), “Scaramouche” (per als alumnes de l’escola de l’Òpera de París), “Parentesis 1″ (2005), “Soli-Ter” i “La meva Favoritita”(2006), “L’olor de l’absència” (2007), “Les Enfants du Paradis” pel Ballet de l’Òpera de París (2008), “Ouverture en Deux Mouvements” i “Scarlatti pas de deux” (2009)  i “Marco Polo, The Last Mission” pel Ballet de Xangai (2010).

José Carlos Martínez és el nou director artístic de la Compañía Nacional de Danza (España) des de setembre de 2011.

 

Share

Dansa
dissabte, 15 de desembre
a les 21 h

Preu: 35 €

Venda d'entrades