Centre Cultural - Programació - Sílvia Pérez Cruz (2012)

Sílvia Pérez Cruz
Música

Divendres

23 divendres/NOV

21 h

Preu:28 €

Sílvia Pérez Cruz (2012)

“11 de novembre”

És un secret en veu alta que Sílvia Pérez Cruz és una de les millors veus del moment, però a “11 de novembre” la cosa va més enllà, molt més enllà, ja que si fins ara ens havia mostrat la seva exquisida personalitat a través del singularíssim tracte donat a cançons d’altres, ara es despulla d’ànima cap avall i ens mostra el seu personal mapamundi a través de les seves músiques, lletres i instrumentacions (guitarres, acordions i violins, però també polifonia i -com Erik Satie- timbres de bicicleta, crits de nens, grills nocturns i cordes que donen corda a una joguina). La Sílvia és juganera perquè pot i vol, perquè porta molta música enredada als cabells, i, tatuada a la pell, la memòria dels grans, els mestres.

Hi ha qui considera que la Pérez Cruz remena massa pals (copla, fado, bolero, jazz, flamenc…), però considera malament, ja que tots són necessàriament sincers i pertanyen a la seva sang. Salvador Espriu -poeta a qui la dona que ens ocupa ha cantat fins al calfred- aplaudiria, entusiasta i discret, la convivència del català, el castellà, el gallec i el portuguès en una sola veu ibèrica i plural.

La Sílvia, bruixa bona, nena vella, “fràgil i esvelta”, coneix perfectament els desequilibris, riscos i vertígens que duen a l’emoció. I, guiats per la seva veu i la seva paraula, veient com passen “els dies, les nits, els trens”, com esclata i amaina el “Dilúvio”, viatgem de bracet d’en Càstor, en Félix, en Toni, les tres Glòries, l’Iglesias i la petita Lola (Nonnon…), des d’un cafè berlinès passant per Nova Orleans fins al país de les favelas, fent nit a Folegandros fins a arribar al Riu de la Lluna (“Moon River”), ara reflectida a l´onada quieta d’un mar domèstic i empordanès, mentre uns dits sense pressa dibuixen un aire d’havanera ja sense cap veu que la pugui cantar.

Ho va dir Eloy Sánchez Rosillo: “Principio y final habitan en el mismo relámpago”. D’això tracta “11 de novembre”, dels molts capvespres que té cada dia, però també de la llum pura, encara no usada, del demà.

                                                                                                 Joan Ollé.

  • Sílvia Pérez Cruz

Col·laboradors