Centre Cultural - Programació - Viuràs en el meu vers

teatre

Dijous

15/NOV

21h

Preu:15€

Viuràs en el meu vers

Sonets de William Shakespeare

Una hora de poesia i música en directe, amb dues grans veus de l’escena catalana com són Laura Conejero i Jordi Boixaderas. Els coneguts actors reciten una selecció d’una trentena de sonets dels 154 que Shakespeare va anar escrivint des de finals del segle XVI fins a principis del XVII.

Per què ara, els sonets?

Hi ha, principalment, una raó que explica la importància i la vigència dels sonets de William Shakespeare, quatre-cents anys després de que fossin publicats. Considerada per a molts com una meravella literària, és un d’aquells llibres de capçalera, de tauleta de nit, que pots rellegir de tant en tant i tornar a gaudir de l’aclaparadora bellesa amb que expressen temes de gran profunditat, però d’una manera senzilla i directe, fent art i combinant magistralment les idees i les paraules amb que les expressa. Aquestes precioses joies estan plenes de reflexions sobre els temes que mouen l’esperit humà des de sempre: l’amor, el desamor, l’amistat, la traïció, el pas del temps, la mort i fins i tot la política. I cada vegada que els llegim, després de quatre-cents anys, encara ens diuen coses, encara ens arriben directament al cor i ens el sacsegen. Per tant, són plenament vàlids, actuals i, gosaríem dir que és imprescindible anar-los tenint sempre presents.

Deia Salvador Oliva en la introducció que va escriure per a l’edició d’Els Sonets de William Shakespeare (Edicions 62 – Empúries, 2002) ‘El lector s’adonarà immediatament que es troba davant d’una col·lecció de poemes excepcional. Si hi entrem sense prejudicis, trobarem que, d’aquests Sonets, ja no en podrem prescindir mai més. Els llegirem i els tornarem a llegir per necessitat de l’esperit…’

I és que, malgrat que els prejudicis ho puguin fer pensar, proposar un espectacle a partir dels sonets de William Shakespeare no és en absolut una proposta elitista. Al contrari. Els sonets de William Shakespeare tenen aquesta increible capacitat d’arribar directament al cor de qui ho escolta, sense necessitat d’haver de ser un expert en literatura. Només pot ser pel desconeixement, o pel deixar-se portar pel clixé, que algú pugui qualificar l’espectacle d’elitista. Al contrari! No hi ha res més popular, més proper al cor, a l’essència que ens fa humans que reflexionar sobre tot allò que ens fan humans. La gran meravella d’aquesta obra és que la gent en gaudeix des del primer vers i s’obra al plaer de la poesia sense haver de fer cap esforç.

Context

Els 154 sonets que va escriure William Shakespeare es van publicar per primera vegada el 20 de maig de 1609. Al voltant d’aquesta obra hi ha hagut sempre una gran especulació i ganes de saber-ne més detalls. Qui és la persona a qui van dedicats i de la qual només sabem les inicials? Quan els va escriure? Per què? A qui anaven dirigits? Es van publicar amb el seu consentiment? Qui són els diferents personatges que hi apareixen? Com si saber la resposta a aquestes preguntes pogués fer més fàcil la seva comprensió o fer més admirable la seva bellesa.

Hi ha qui creu que, en aquesta obra, Shakespeare ens obre el seu cor i ens confessa amb sinceritat els seus sentiments personals. Podria ser. Però també hi ha qui hi veu una mostra més de la seva capacitat creativa, de la seva inventiva literària, que va ser capaç de crear personatges ficticis que han perdurat fins avui. Shakespeare, posseïdor d’una imaginació tan gran i d’una habilitat insuperada per parlar dels temes que afecten la condició humana, es va atrevir a jugar, a experimentar i a trobar maneres diferents per parlar-nos d’amor, amb totes les seves cares i moments. I, de la mateixa manera que es va inventar personatges com Hamlet, Romeo o Macbeth, també es va poder imaginar els personatges que apareixen en els sonets: el jove amic, com a imatge de l’amor ideal, de l’amistat més pura, però també de la traïció que desperta gelosia; el poeta rival, com a símbol de la inseguretat, dels dubtes davant els competidors en l’amor; i la dama fosca, com a tercer element, propiciador del triangle amorós, com exemple de la bogeria d’amor.

Traducció

L’espectacle fa servir la traducció que Jordi Fité ha realitzat. Es tracta, segurament, de la més recent que existeix, ja que podríem dir que acaba de sortir del forn. Jordi Fité, director, filòleg i traductor, va iniciar el procés de traducció l’any 2015 i hi ha anat treballant, polint i corregint fins aquesta darrera primavera, de 2018. Tot i que amb alguns matisos, és una traducció fidel a l’original pel que fa a la mètrica i a la rima. La versió original del sonet anglès està escrita en versos de deu síl·labes amb cesura. És el que es coneix com a pentàmetre iambic. El vers que més s’hi acosta i millor permet la traducció en català és l’alexandrí, de dotze síl·labes amb cesura. Per sobre de tot, però, s’ha buscat una proximitat, una facilitat de comprensió que ens l’apropi al cor, sense renunciar mai a la poètica que omple i inunda totes les imatges, comparacions i plantejaments.

Col·laboradors