Sala de premsa

Los Nadies

Projecte de conscienciació social

Exposició basada en l’obra pictòrica de l’artista Antonio Soto inspirada en el poema Los Nadies d’Eduardo Galeano. 18 retrats de grans dimensions, mirades que parlen, amb nom i històries pròpies que recullen diferents situacions socials del nostre món, entre elles el bullying, el tràfic de persones, la immigració, etc.

Los Nadies ens permet reflexionar sobre qui són aquests éssers humans que acaben convertint-se en mers recursos humans. Qui són aquests ‘nadies’ que ni tan sols tenen nom i que no figuren en la història universal. I també ens convida a pensar si estem, nosaltres mateixos, tan lluny de convertir-nos en ‘Nadies’, si continuem sent només espectadors.

Antonio Soto

Silencis

Cristina Capellades

La fotògrafa Cristina Capellades ens presenta un recull de fotografies i autorretrats en blanc i negre inspirades en moments d’intimitat, desde una mirada introspectiva, en ocasions mostra el cos nu però sempre desde la delicadesa i discreció que envolten les imatges.

Soledat, quietud, calma, silenci,  com si la imatge fos tan sols un pensament, un record o un somni.

Inauguracio dissabte dia 9 de novembre a les 19,30 hores

 

Biografia professional
Nascuda a Barcelona al 1970.
La fotografia sempre ha estat part de la seva vida però no és fins fa 12 anys que decideix dedicar-se professionalment. L’any 2010 coneix al fotògraf Rafael Roa a qui considera el seu mestre i
company i amb qui va treballar molts anys.
Fotògrafa col.laboradora Premis Terenci Moix 2012.
Fotògrafa oficial dels Premis Terenci Moix 2013.
Fotògrafa oficial de Foment  a  l’entrega de les Medalles d’honor i Premis Ferrer i Salat amb el Rei Felip de Borbó al 2014.
Fotògrafa en diferents actes oficials, culturals, polítics i empresarials.
Fa anys que fa tallers de il.luminació i retrat , retrat editorial i nu artístic a diferents llocs com Barcelona, Berga, Andorra, Vic, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, etc…

Exposa la seva sèrie d’autoretrats “autorretrats de l’ànima” al Centre Cultural de Terrassa l’any 2018.

Pel que fa al seu treball personal, sempre hi ha implícita una mirada plenament introspectiva, tot i que per ella tota la fotografia sigui quina sigui la seva finalitat no te a veure només en la imatge sinó en tot el que envolta aquell instant, les sensacions, els pensaments, en definitiva una imatge sempre és una emoció.

L'hora blava

Jordi Chamagué

L’HORA BLAVA és una exposició fruit de l’acumulació d’imatges en l’hora blava des de que l’autor s’inicià a la fotografia digital. L’hora blava és un moment de llum ideal, doncs la llum artificial no contrasta amb la llum de l’ambient i obtenim resultats òptims. Hi ha doncs imatges preses amb màquines compactes, telèfon mòbil, reflex i fins i tot amb màquines sense mirall. Tot i que la més antiga és del 2004, n’hi ha recents de les vacances d’aquest any 2019 que encara hi som.

Com a fotògraf de viatges i natura, el terrassenc i soci del Fotoclub Terrassa i del Centre Excursionista de Terrassa, Jordi Chamagué i Sans recull en l’exposició, paisatges i ciutats d’arreu del mon en les seves 32 làmines, alguna de les quals li ha donat algun premi com en el darrer FOTO ÈGARA 2019 o el no tan llunyà #millorfototerrassa2017 d’instagram organitzat per @terrassaturisme.

L’autor també és membre de la Federació Catalana de Fotografia, Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, Confederación Española de Fotografía i Asociación Española de Fotógrafos de Naturaleza. També pertany al grup XAFA’T, la Xarxa Fotogràfica de Terrassa on al primer any de la seva formació va arribar a donar inclús una conferència.

INAGURACIÓ: Dilluns, 7 d’OCTUBRE a les 19,30 hores

Foto Ègara 2018

Inauguració i lliurament de premis: dilluns dia 9 de setembre a les 19 hores

FOTO ÈGARA 2018 és una exposició col.lectiva del concurs social de fotografia organitzat pel Fotoclub Terrassa. El nom del concurs “Foto Ègara”, fa referència al mític concurs de fotografia “Trofeu Ègara” organitzat pel Fotoclub Terrassa en els seus inicis amb una gran transcendència en l’àmbit nacional i internacional.

Aquesta col·lectiva recull una mostra de les fotos més valorades presentades pels socis i sòcies del Fotoclub Terrassa al 2018, amb cinc convocatòries (els cinc temes de aquesta edició son vehicles,
retrat en color, arquitectura en blanc i negre, cinema i denúncia).

Els autors d’aquesta mostra són:

Jaume CASANOVAS
Jordi CHAMAGUÉ
Antonio IBAÑEZ
Francesc IÑIGUEZ
Jordi LÓPEZ
Maria José LUQUE
Toni LLUCIÀ
Antonio MAKEDA
Xavier MAÑAS
Joan MARTÍNEZ
Xavier MARTÍNEZ
Joan MATA
Rubén MITJAVILA
Pep MOTA
Dolors PEREGRINA
Virgili VERA
Xavier VILAMANYÀ

Tocs de llum

Àngel Arcega García

Ja fa uns quants anys, que un laboratori analògic va regalar als seus clients, un calendari amb bodegons de càmeres antigues Kodak. Aquests bodegons van encantar al fotògraf Àngel Arcega i sempre havia tingut la il·lusió de fer uns bodegons com aquells, però li faltaven les càmeres per poder-los fer. No va ser fins l’any passat que les va poder trobar per internet. Era el moment de fer-se amb una petita col·lecció de càmeres i petits objectes per poder fer els bodegons que tenia pendents.

Aquests bodegons han estat la porta per animar-lo a fer nous tipus de bodegó a base d’objectes de vidre. Ara ja no compra mes càmeres, però sí que compra objectes de vidre amb encant. No s’havia dedicat mai al bodegó, no hi veia cap interès, però ara hi ha trobat una temàtica de la fotografia a la qual s’hi vol seguir dedicant amb il·lusió.

Inés Rubiales

Action pouring. El nou minimalisme

El pouring o fluïd líquid és una tècnica relativament innovadora que no és fàcil d’etiquetar perquè oscil·la entre l’art abstracte i el minimalista. Entre els seus precedents coneixem el dripping o goteig, una tècnica de meitats del sXX popularitzada per Jackson Pollock.

La pintura té vida pròpia, jo només tracto de deixar que aflori. (J.P)

La tècnica consisteix en incorporar colors sense que es mesclin i afegir-hi diferents additius (silicona, alcohol, cola blanca, làtex,…) en funció dels resultats que es vulguin obtenir. A partir de balancejar els llenços amb precisió aconseguirem el que s’anomena cèl·lules o cel·les, vessaments i altres patrons abstractes extraordinaris. Al final la tècnica es completa amb la utilització d’aerògrafs, bufadors o assecadors. El pouring és una disciplina molt tècnica que requereix habilitat, ciència i sobretot molta pràctica.

L’aplicació d’aquestes tècniques ens transporten a un producte únic, irrepetible i irreproduïble amb l’objectiu de projectar en l’individu emocions diverses. Interpel·lar-lo amb un diàleg singular, exclusiu i apassionant. La modalitat posa en valor l’acció i el gest equilibrant-ne el moviment, la composició i combinació de materials per donar lloc a uns efectes espontanis i imprevisibles que fins el moment no coneixíem en l’art figuratiu.

 

 

Artista presetnada per

amics

Ángel Camino

La foscor visible

L’impuls de crear sorgeix de l’atzar,
de les trobades fortuïtes,
de la naturalesa, dels sentiments.
Al realitzar una escultura estem fent una afirmació d’allò visible,
d’allò que ens envolta i que contínuament apareix i desapareix

Inauguració dijous 7 de novembre, a les 19h

 

‘Sempre he volgut moure pedres’ explica Camino, ‘al fer-ho, es posen en ordre tant les seves formes com els seus continguts’. Amb les seves escultures l’artista busca respostes a preguntes que porten a fer-se altres preguntes. ‘Intento ordenar el caos’, sintetitza. 

A l’exposició La foscor visible, Camino ens mostra una estreta interrelació i complementarietat entre les peces, combina gravat i escultura, aplicant ambdues tècniques, sovint aplica gravat a l’escultura i escultura al gravat. ‘Què és sinó una planxa de gravat calcogràfic sino un baix relleu?’ es pregunta el crític d’art Francesc Carbonell en el text de presentació.  

‘ De la oscuridad surgió la luz. Junto a la luz, nació la sombra. Sin luz no habría formas y sin formas no habría materia. La luz  la sombra muestran la corporeidad de los objetos, de las esculturas.’

Ángel Camino

Ángel Camino va néixer a Valladolid i va viure al País Basc on va conèixer l’escultor Jorge de Oteiza i va posar rumb a la seva vena artística mentre seguia els seus estudis de Química Industrial. Més tard. va estudiar a Deba (País Basc) l’Escola Massana (Barcelona) i a l’Atelier 17 a París. Als anys setanta i vuitanta es va dedicar a la docència a l’escola Illa de Sabadell, a l’Escola Massana i l’Escola de Gravat de Calella, entre d’altres centres. Actualment resideix i té l’estudi al Penedès. Algunes de les seves obres de caràcter monumental es poden veure de forma permanent a Amurrio (Álaba), Corea del Sud, Begues i Fuerteventura. Camino ha obtingut diversos premis, tant de gravat com d’escultura, beques i reconeixements.

Text de Manel Gibert

 

Artista presentat per: 

 

Imanol Buisán

La costilla

Si el collage s’hagués convertit en l’únic sistema d’expressió, l’Imanol estaria esculpint la seva pedra Roseta, creant expressions pròpies per a societats amb la seva gramàtica i entonacions, marcant ritmes i accents. I és aquesta ànsia de picapedrer, per anar tallant formes amb la fulla afilada d’un cúter la que l’ha portat a aquest llenguatge de veladures, en el que ha titulat “La costella”. Buisán proposa reflexionar sobre les noves masculinitats. Plasma a un home fràgil, un home construït el s. XXI, que es busca a si mateix i als altres en un món que no necessita murs, sinó membranes que diferenciïn el fet masculí del femení i al mateix temps que no els demandi tenir una aparença prefixada.

Visita guiada, dissabte 26 d’octubre a les 17’30h

Imanol Buisán, Terrassa 1985. És collagista i collagero, horticultor aficcionat, ciclista amb carnet, transeünt i alguna altra cosa més. Va començar el seu projecte diari el 2014, el qual no ha cessat, i a partir d’ell vertebra la majoria de les seves obres, si aquestes no sorgeixen del projecte són material de laboratori que li permeten trobar maneres, reflexionar entorn a la feina. El seu treball es fonamenta en dos eixos: el temps i el llenguatge.

El temps no és tan sols una constatació de la seva existència, una necessitat per sentir-se útil, és un procés, entendre la constància com un element artístic, esborrar l’aura, i és element que deconstrueix per establir una unitat de mesura més humana, més adaptada al hàbit, al quefer diari, a la quotidianitat.

La seva taula és un laboratori en bucle que troba i desfà rutines, fons, maneres d’enfrontar-se, temàtiques, subllenguatges, accents per trobar després del paper infinites maneres de construir a partir d’un univers ja construït, assimilant tota la cultura audiovisual que el precedeix i la que s’està construint per fer, com un mètode artístic de reciclatge de la imatge, de reutilització.

Les seves obres han estat publicades en diverses publicacions, tant revistes com llibres internacionals Maintenant (EUA), Ground Magazine (Alemanya), Colective Collage (Internacional), El romancero gitano il·lustrat (Espanya) entre d’altres. Mitjans del sector han reconegut el seu treball com Toombes o la plataforma Ello. També ha participat en diverses exposicions col·lectives i ha realitzat alguna individual, destacant “Ese libro no se corta” el qual va permetre editar un llibre amb el mateix nom.

 

Artista presentat per: 

Logotip Tigomigo horitzontal

Ignasi Verdós

Musique Pictorique

Inauguració, dijous 5 de setembre, a les 19h
 
Ignasi Verdós neix a Terrassa l’any 1934, amb un bagatge familiar en el camp de les arts, la pintura i el dibuix. Cursa estudis amb el mestre Ramón Cortés i més tard els continua a Barcelona. Interessat per la figura i el retrat, assisteix a l’Escola Municipal d’Arts Aplicades de Terrassa, on practica la tècnica del dibuix i la pintura de model al natural.
A Terrassa fa sortides a l’aire lliure amb altres pintors i amics, com en Solà, Salvador Arís i Miquel Piñol, entre d’altres. Recorrent els entorns de la ciutat, del Parc Natural de Sant Llorenç i del poble de Mura on s’hi va quedar a viure.
En els seus inicis es van centrar en una pintura figurativa i post-impressionista, seguint l’escola terrassenca dels seus predecessors i mestres com: Vancells, els germans Viver i en Ramón Cortés.  Però també ha seguit una sèrie de “ismes” alternant figures, formes geomètriques, abstraccions cubistes , retrats bi o tri-color sintetitzats. Per passar posteriorment a una pintura creativa i personal, molt atmosfèrica, amb veladures i “frotées” que recorden les obres de Turner.
 
En la exposició que ara presenta sota el títol Musique Pictorique ens mostra diferents paisatges que podríem definir com a bucòlics, plens d’atmosfera, amb unes textures i colors relaxants que transporten al visitant en un somni emboirat amb la ment. Que fa que vagi descobrint llunyanies, boires, reflexes, arbres, rius. I tot això permet gaudir plenament d’aquestes obres d’una forma imperceptible.
 
Les seves pintures han estat exposades en moltes galeries espanyoles, com també de Portugal, França, Àustria, Holanda . I les obres han estat adquirides per a col·leccionistes d´Alemanya, Itàlia, Àustria, Turquia, EE.UU.

 

 

Artista presentat per: 

Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa

Premi BBVA de Pintura Ricard Camí

Obres finalistes

17 de setembre a  les 19h acte d’entrega del 16è Premi BBVA de Pintura Ricard Camí

El Premi es va instituir l’any 1988 amb la finalitat d’estimular la creació pictòrica i de contribuir a la promoció i a la projecció de joves valors. Al llarg dels anys, s’ha anat introduint en els cercles culturals, artístics i docents, i ha esdevingut una cita tradicional dins del panorama artístic català i un aparador de la pintura actual que pretén ser una referència de tendències i de propostes noves de la plàstica contemporània a Catalunya.

L’exposició recull les obres finalistes de la 16a edició d’un certamen que mostra una presència rica de llenguatges i de tècniques, una inquietud innovadora dels participants, un bon nivell qualitatiu i una participació d’artistes d’arreu.

Aquesta biennal és també un record permanent a la figura de Ricard Camí, que va ser president de Caixa Terrassa i que va tenir sempre una especial sensibilitat per la cultura i l’art, i en particular per la pintura.