Centre Cultural - Exposicions - Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes

Desastres de la guerra

La mostra, organitzada per Fundació Mapfre està composta per 80 obres titulades i numerades gravades a l’aiguafort amb algunes aportacions de punta seca i aigualida, estampades en tinta negra.

El conjunt d’estampes se sol dividir en tres parts: les dues primeres (Desastres 1 a 64) constitueixen els ‘desastres de la guerra’ pròpiament dits, mentre que la tercera, els anomenats ‘capritxos emfàtics’ (Desastres 65 a 80), de caràcter més al·legòric, s’entenen com una reflexió de caràcter polític sobre el govern absolutista de Ferran VII després de la fi de la guerra i la retirada de les tropes franceses.

A diferència d’altres estampes de l’època, on el que es destacava era l’heroïcitat dels contendents, de les batalles,  els Desastres de la guerra són el primer exemple en la història de la pintura on fets com la guerra i les seves conseqüències queden reflectits no com a actes heroics, sinó com el desastre i la barbàrie que realment són: por, terror, fam i pobresa … l’artista aragonès se centra en el punt de vista de les víctimes i el seu patiment, però també la crítica en la política. 

Exposició organitzada per la Fundació Mapfre amb la col·laboració del Centre Cultural Terrassa

 

Francisco de Goya y Lucientes, una de les principals figures de la pintura universal, va néixer a la província de Saragossa el 1746. Juntament amb el Greco, Velázquez i Picasso, forma part dels grans noms de la pintura espanyola. El 1808, data d’inici de la Guerra del Francès, Goya era ja un artista consagrat com a pintor del rei i director honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Malgrat això, la guerra, que va enfrontar el poble espanyol i a l’exèrcit francès entre el 1808 i el 1814, va afectar profundament al pintor, que tenia 62 anys i patia una sordesa severa. La violència de la qual l’artista va ser testimoni i víctima durant aquests anys, el va impulsar a realitzar la sèrie de gravats coneguda com els Desastres de la Guerra, que es presenta en aquesta exposició al Centre Cultural Terrassa.

Goya va escollir el gravat, una tècnica de caràcter privat, com un mitjà eficaç per expressar el dolor i l’angoixa que va sentir davant dels esdeveniments bèl·lics i les seves conseqüències. La imatge que mostra l’artista de la guerra, lúcida i descarnada, és radicalment diferent a la que ofereixen altres pintors de la seva època. A Desastres no hi ha herois, no hi ha vencedors ni vençuts. La denúncia de la barbàrie i de la violència és un dels aspectes en què rau la modernitat i la universalitat de l’artista aragonès.

 

Context històric 

El 17 de març de 1808 es va produeix el Motí d’Aranjuez, que va provocar l’abdicació del rei Carles IV a favor del seu fill Ferran VII i la seva fugida a França. Aquests successos, en el context de les guerres napoleòniques, seran el punt de partida d’un dels pitjors episodis de la història d’Espanya: la Guerra de la Independència. Aquest fet va enfrontar al poble espanyol i a l’exèrcit francès entre el 1808 i el 1814.

La violència de la qual Francisco de Goya va ser testimoni durant la Guerra de la Independència va impulsar a l’artista a elaborar dibuixos, esbossos i estampes. Una activitat que havia deixat de fer des de la sèrie Los Caprichos el 1799.  

Tot i que no els va publicar en vida, segurament a causa de la situació política, ja que la seva visió crítica de la contesa hauria xocat amb la voluntat de commemorar al monarca Ferran VII, coneixem una edició completa la qual li va lliurar al seu amic Ceán Bermúdez abans de marxar a Bordeus el 1824.

A la portada manuscrita d’aquest àlbum es pot llegir: ‘Fatales consequencias de la sangrienta guerra en España con Buonaparte. Y otros caprichos enfáticos, en 85 estampas. Inventadas, dibuxadas y grabadas, por el pintor original D. Francisco de Goya y Lucientes. En Madrid’. Es desconeixen els límits cronològics exactes en l’execució de la sèrie, però sol datar-se entre el 1810, data que apareix en tres de les estampes i el 1815.

 

 

 

Col·laboradors